Rokia Traoré · Né So

PD*6409198
 
 

L’AUTORA

 
Nascuda a Bamako (Mali, 1974) i filla de diplomàtic, Rokia Traoré ha viscut durant molts anys fora del seu país. França, l’Aràbia Saudita, Algèria i Bèlgica primer, anades i vingudes entre Europa i Mali després. Com a músic, ha viscut exposada a una gran varietat d’estils musicals però també fortament arrelada a la seva identitat africana, fet que l’hi ha permès construir sonoritats pròpies i multiculturals. Designada ambaixadora de bona voluntat per l’Alt Comissionat de l’ONU pels Refugiats (ACNUR) al 2013, treballa per inculcar la consciència sobre el desplaçament forçat.
 
 

LA CANÇÓ

 
L’any 2012, Mali va patir un cop d’estat militar que va derivar en una guerra civil brutal i una inquietud política que encara avui segueix latent. Rokia Traoré va enregistrar el seu sisè disc, “Né So” (2014), després de visitar un camp de refugiats de Mali que havien fugit a Burkina. Un conjunt de reflexions sobre la identitat i la casa que mescla la tradició africana amb influències de pop i rock i sobre les que plana l’ombra de la tristesa. En destaquem la cançó homònima que posa el focus sobre el drama dels refugiats.
 
 

 

NÉ SO

 
En 2014 encore cinq millions cinq cent mille personnes ont fui leurs maisons
Forcées de se refugier dans des villes, des pays, loin de chez eux
Sans aucune idée du moment où ils pourraient retrouver leur existence habituelle
Cinq millions cinq cent mille personnes ont fui leurs maisons
Forcées de se refugier

Né so
M’bi taa so
Né so
Home

Une maison, des habitudes, un future

M’bi taa so

Where to place my dreams,
Where to hold a heart opened to joy, opened to hope

Une maison, des habitudes, un future

Né bi taa so

En 2014 encore cinq millions cinq cent mille personnes nouveaux réfugiés
Cinq millions cinq cent mille réfugiés de plus
Encore au vingt et unième siècle tant de guerres tant de victimes
Cinq millions cinq cent mille personnes ont fui leurs maisons
Forcées de se réfugier dans des villes, des pays, loin loin de chez eux

Né so
Né bi taa so

Where to place my dreams,
Where to hold a heart opened to joy, opened to hope

Né so
M’bi taa n’so
Né bi taa so

Une maison, des habitudes, un future

Tant de guerres, tant de victimes
Tant de tristesse, tant de désarroi
Tant d’espoir, tant d’espoir

 

A CASA

 
Al 2014, encara cinc milions cinc-centes mil persones han fugit de la seva llar
Forçats a trobar refugi en ciutats i països allunyats de casa seva
Sense tenir ni idea de quan podran recuperar la seva vida normal
Cinc milions cinc-centes mil persones han fugit de les seves llars
Obligats a refugiar-se

A casa
Me’n vaig a casa
A casa
A casa

Una casa, uns hàbits, un futur

Me’n vaig a casa

On puc posar els meus somnis? On puc sostenir un cor obert a l’alegria, obert a l’esperança?

Una casa, uns hàbits, un futur

Me’n torno cap a casa

Al 2014, encara cinc milions cinc-centes mil persones es van convertir en refugiats
Cinc milions cinc-cents mil refugiats més
Encara ara, al segle XXI, tantes guerres, tantes víctimes
Cinc milions cinc-centes mil persones han fugit de la seva llar
Forçats a trobar refugi en ciutats i països allunyats de casa seva

A casa
Me’n vaig a casa

On puc posar els meus somnis? On puc sostenir un cor obert a l’alegria, obert a l’esperança?

A casa
Me’n vaig a casa
Me’n vaig cap a casa

Una casa, uns hàbits, un futur

Tantes guerres, tantes víctimes
Tanta tristesa, tant desconcert
Tanta esperança, tanta esperança

 
 
 

Anuncis
Rokia Traoré · Né So

La Revuelta · Callestano

la-revuelta1
 

L’AUTOR

 
A La Revuelta hi conviuen selva i ciutat. A l’ànima d’aquest grup de Bogotà hi convergeixen el folklore de Colòmbia, representat per una base de “marimba de chonta”, un instrument tradicional del país, ritmes originaris del pacífic-sud colombià i una mescla vitalista de diferents ritmes urbans (hip hop, funk). Un mestissatge impetuós que convida a prendre consciència d’una realitat social latent.
 

LA CANÇÓ

 
Més de cinquanta anys de conflicte armat han convertit Colòmbia en un dels països amb més desplaçats interns. La violència ha obligat a molta gent a abandonar la seva terra, fugir a les grans ciutats i enfrontar-se a la marginalitat, l’exclusió i la fragmentació social dins del seu propi país. Una emigració forçada que genera un sentiment de desarrelament i provoca la pèrdua de la pròpia identitat cultural. Cançons com “Callestano” converteixen la música en un instrument de resistència cultural i construeixen noves dinàmiques identitàries davant situacions tan dramàtiques.
 

 

CALLESTANO

 
Callestano, la casta se ha perdido por hablar a lo norteamericano
Ya no hemos recordado a nuestros antepasados
Indios, negros, blancos todos ellos eran sudamericanos
Uniendo su raza, sus costumbres hablando el callestano
Callestano callestano
Lo llaman chibchombiano lenguaje de colombiano yo!!!
Representando a todo lo afroamericano
Recuerda no somos gringos somos indios colombianos
Como mi raza yo lo siento
Lo llevo en la sangre desde el mismo nacimiento
El castellao
Lenguaje expresao
En la tarima cantao
En todo lo que yo he andao
Mi camino encontrao
Tomando chicha guarapo y comiendo aborrajao
Sacando las costumbres que ya se han olvidao
El callestao
Al gringo que no le guste que se coma un banano
Si no quiere por la boca se lo meta por el…

Hu, si lo ves, hu siloé, hu si lo ves
Calle calle
Callestano (x4)

¿Qué pasa con mi gente? ¿Qué pasa con la raza?
Somos colombianos defendamos nuestras vainas
¿Qué pasa con el son? ¿Qué pasa con la joda?
Todo el mundo baile porque la revuelta está de moda
Sigamos los instintos no sigamos en la agonía
Controlo el movimiento y rapeo con armonía
Y disparo pum
Con alegría
No me importa que sea de día
Darle una patada de amistad al policía
Y ya sabes cómo hacer
Ya sabes cómo actuar
Kutuka al mando agresivo y no te vas a escapar
Mi canto es mi arma y te voy a amenazar
Yo con mi callesano yo te voy a enseñar a hablar
Yo

Callestano
Callestano
Callestano, ay oí mujer
Callestano, ay oí mujer (x2)

Hu, si lo ves, hu siloé, hu si lo ves
Calle calle
Callestano
Hu, si lo ves, hu siloé, hu si lo ves
Caste caste
Castellano

Siento cuando me persiguen que a mi me castiguen por mi libertad
Y yo presiento que en este momento ya están atando a mi corazón
Niños del campo jugando con metralla y el titular lo avala
Lo sabe ocultar
Y yo presiento que lo que a ti te espera es una trinchera para batallarGonzai, gonzai, evrivari gonzai
Gonzai, gonzai, evrivari gonzai
Yolemisoia, evrivari gonzai
Iorecristo i evritinsolrait
Iuoni ayoncristo a ion filin rait
Iuoni ayoncristo a ion filin in rait
Yolemisoia, evrivari gonzai
¿Dónde están? ¿dónde están?
Vengan todos a cantar
(Y dónde están? ¿dónde están?
Vengan todos a bailar
Que el nombre de Cristo ya yo quiero exaltar
Porque mi garganta ya empezó a cantar
Porque aquí la negra ya empieza a bailar
Porque yo, yo voy a cantar
Porque yo…

¡Guapi! ¡Guapi! ¡Guapi!

Callestano, ay que yo ya me voy
Callestano, oi vení morena
Callestano, mové la cintura
Callestano, que yo ya llegué
Callestano, vení móvelo
Callestano, oi venía remenilao
Callestano, yo soy guapireño
Callestano, oi vení a búscalo oi
Callestano, oi el callestano
Callestano, oi el callestano
Callestano
Callestano
Callestano oi el callestano
Callestano, oi el callestano io
Callestano, yo soy guapireño
Callestano, oi guapireño soy

Callestano, ay oí mujer
Callestano oh, ay oí mujer
Callestano, ay o o o
Callestano, ay me voy pal centro
Callestano, a bailar con blacky
Callestano, mi viejo querido
Callestano, es que yo lo amo
Callestano, ay ay maría inés
Callestano, pa que vea usted
Callestano, ay oooh
Callestano, ay me voy pa cali
Callestano, ay a siloé
Callestano, ay mi barrio querido
Callestano, ay que allá lo habla
Callestano, habla colombiano
Callestano, indio americano
Callestano, ay que ya nos fuimos
Callestano, ay que ya nos vamos
Callestano, ay callestano
Callestano, ay o o o
Callestano

¿Qué pasa pelao?
Deja tu show mami

 
 
 

La Revuelta · Callestano

Anoushka Shankar · Boat to Nowhere

Anoushka Shankar Performs At Royal Festival Hall In London

 

L’AUTORA

 
Anoushka Shankar (Londres, 1981) va venir al món marcada pel sitar, l’instrument de corda més representatiu de la música tradicional de l’Índia. És filla de Ravi Shankar, un virtuós d’aquest instrument, l’home que va propiciar l’acceptació global de la música i la cultura d’aquell país. Va néixer a Londres però va passar la seva joventut a California i va estudiar música clàssica indostànica. Viu entre Estats Units, Londres i Nova Delhi. La seva música és un creuament de cultures seductor que li ha fet guanyar el reconeixement d’Orient i Occident.

 

LA CANÇÓ

 
L’any 2016 edita “Land of Gold” (Terra de l’or), un disc concebut com a resposta a la crisi humanitària dels refugiats. Un posicionament artístic i polític contra la injustícia vergonyosa amb què es troba qui fuig de la violència i no troba casa ni acolliment. Obra el disc “Boat to Nowhere” (Barca cap enlloc), un tema instrumental on tristesa, nostàlgia i incertesa suren sobre una percussió suau que evoca l’onatge marí.

 

 
 
 

Anoushka Shankar · Boat to Nowhere

Guy Clark · Immigrant Eyes

guy_clark_5

 

L’AUTOR

 
Guy Clark (Monahans, TX, 1941 – Nashville, TN, 2016) acostumava a comparar el seu ofici de compositor de cançons amb el de fuster. El treball mesurat, pacient, que va donant forma a una idea. Els seus discos van estar força renyits amb l’èxit comercial, però el nivell emocional del seu treball va transcendir xifres de vendes i gèneres musicals. Va acabar convertint-se en l’arquetipus de cantautor de country modern en qui es fixen els artistes més joves i a qui admiren els grans escriptors. És un dels trobadors folk més influents als Estats Units.

 

LA CANÇÓ

 
Més de cent milions de nord-americans són descendents d’immigrants que van arribar al país a través d’Ellis Island, un illot situat davant el port de Nova York que es va convertir en la porta d’entrada als Estats Units per aproximadament dotze milions
de nouvinguts entre el 1892 i el 1954. Concebut com a duana, allà se’ls inspeccionava legal i mèdicament abans de permetre’ls l’entrada al país o senzillament deportar-los (l’espai també era conegut com “l’illa de les llàgrimes”). A més de representar un exercici de memòria i narrativa històriques, “Immigrant Eyes” posa en valor el sacrifici, el coratge i la vàlua de l’experiència vital de l’immigrant.

 

 

IMMIGRANT EYES

 
Oh Ellis Island was swarming
Like a scene from a costume hall
Decked out in the colors in Europe
And on fire with the hope of it all
There my father’s own father stood huddled
With the tired and hungry and scared
Turn of the century pilgrims
Bound by the dream that they shared
They were standing in lines just like cattle
Poked and prodded and shoved
Some were one desk away from sweet freedom
Some were were torn from someone they love
Through this sprawling Tower of Babel
Came a young man confused and alone
Determined and bound for America
And carryin’ everything that he owned
 
Sometimes when I look in my grandfather’s immigrant eyes
I see that day reflected and I can’t hold my feelings inside
I see starting with nothing and working hard all of his life
So don’t take it for granted say grandfather’s immigrant eyes

Now he rocks and stares out the window
But his eyes are still just as clear
As the day he sailed through the harbor
And come ashore on the island of tears
My grandfather’s days are numbered
But I won’ t let his memory die
‘Cause he gave me the gift of this country
And the look in his immigrant eyes

Sometimes when I look in my grandfather’s immigrant eyes
I see that day reflected and I can’t hold my feelings inside
I see starting with nothing and working hard all of his life
So don’t take it for granted say grandfather’s immigrant eyes

ULLS D’IMMIGRANT

 
Oh, Ellis Island era un formiguer
Com una escena d’un ball de disfresses
Engalanada amb colors europeus
Enfervorida per tanta esperança
Allà hi havia el pare del meu pare
Arrupit, amb aquells fatigats, afamats i espantats
Els pelegrins del canvi de segle
Units pel somni que tots ells compartien
S’esperaven en files, com bestiar
Empesos i colpejats i envestits
Alguns eren a un taulell de la dolça llibertat
Altres deixaven enrere a algú que estimaven
D’aquesta gran Torre de Babel
En vingué un jove confús i solitari
Amb determinació per consolidar-se a Amèrica
Portant a sobre tot el que posseïa

De vegades, quan miro als ulls d’immigrant del meu avi
Hi veig reflectit aquell dia i no puc reprimir els meus sentiments
El veig començant amb no res i treballant dur tota la seva vida
Així que no donis res per fet, diuen els ulls d’immigrant de l’avi

Ara seu en un balancí i mira fixament per la finestra
Però els seus ulls segueixen essent tan clars
Com el dia que va navegar pel port
Fins tocar terra a l’illa de les llàgrimes
El meu avi té els dies comptats
Però no deixaré que la seva memòria mori
Perquè em va donar el regal d’aquest país
I la mirada en els seus ulls d’immigrant

De vegades, quan miro als ulls d’immigrant del meu avi
Hi veig reflectit aquell dia i no puc reprimir els meus sentiments
El veig començant amb no res i treballant dur tota la seva vida
Així que no donis res per fet, diuen els ulls d’immigrant de l’avi

 
 
 

Guy Clark · Immigrant Eyes

Bebo Valdés · Lamento Cubano

bebovaldes

 

L’AUTOR

 
Eliseo Grenet (La Habana, Cuba, 1893-1950) és considerat un dels grans compositors, pianistes i arranjadors cubans. La seva música era un esclat multicolor, una olla de ritmes que tan aviat s’esplaiava en el ball com en la cançó i el lirisme d’alta volada. Molts dels intèrprets cubans més populars mantenen peces seves al seu repertori. Al 1932, una cançó crítica amb la situació a l’illa el va obligar a exiliar-se temporalment.

 

L’INTÈRPRET

 
El del pianista Bebo Valdés (Quivicán, Cuba, 1918 – Estocolm, Suècia, 2013) és un dels noms més importants de la història de la música cubana. Va ser precursor del jazz llatí i creador de la batanga, un ritme propi que va arrasar a l’illa durant els anys cinquanta. Enfrontat al castrisme, Valdés es va exiliar al 1960. Primer a Mèxic, després a Espanya i finalment a Suècia, on va treballar com a modest pianista d’hotel a partir del 1963.

 

LA CANÇÓ

 
Al 1932, durant la dictadura de Gerardo Machado, Eliseo Grenet es va veure obligat a marxar a l’exili després de compondre “Lamento Cubano”, un son cubà de to ombrívol i allunyat de la festa que connectava identitat cubana amb tristesa i inquietud. Bebo Valdés és un més dels molts músics sud-americans que l’han enregistrat. Gravada a l’exili, la seva és una versió instrumental que no necessita la paraula per commoure.

 

 

 

 

Bebo Valdés · Lamento Cubano

Pete Seeger · Plane Wreck at Los Gatos

woody_pete
Pete Seeger (assegut, tocant un banjo) i Woody Guthrie (dret) en una fotografia del 1950

 

L’AUTOR

 
El pas dels anys ha convertit Woody Guthrie (Okemah, OK, 1912 – New York, NY, 1967) en una figura monumental de la música folk nord-americana. Compositor i escriptor incansable, va retratar la vida del proletariat nord-americà durant els anys que van de la Gran Depressió fins al bany de sang de la Segona Guerra Mundial. Va recollir i cantar històries sobre pagesos i soldats, sindicalistes i malfactors, rodamóns i presos; cançons d’amor i per a nens, d’emigrants i desplaçats, d’explotats i explotadors. Va ser un ferm lluitador antifeixista en època de Hitler i Mussolini. A la seva guitarra s’hi podia llegir la inscripció “Aquesta màquina mata feixistes”.

 

L’INTÈRPRET

 
Pete Seeger (New York, NY, 1919 – 2014), provablement la figura més important del renaixement de la música folk nord-americana. Va ser un defensor impertorbable dels drets civils, la pau, la igualtat i la conservació del medi ambient. Convençut de l’enorme poder que conserven les cançons, va difondre el seu repertori de manera obstinada, despertant moltes sinèrgies i generant moviments pacífics contra les injustícies.

 

LA CANÇÓ

 
La cançó “Plane wreck at Los Gatos” (“Accident d’avió a Los Gatos”, també coneguda com “Deportat”) es basa en els fets ocorreguts el 28 de Gener de 1948, durant la vigència del controvertit programa bracero en virtut del qual els Estats Units permetia l’entrada al país a treballadors mexicans per un temps limitat. La cançó va ser una resposta visceral de Guthrie després de llegir la notícia sobre l’accident d’un avió noliejat pel Servei Federal d’Immigració que s’havia estavellat de matinada al Los Gatos Canyon, a l’Oest de San Francisco, i en el que hi viatjaven 32 passatgers, la majoria d’ells treballadors mexicans que havien finalitzat els seus contractes i immigrants indocumentats que eren retornats al seu país d’origen. No hi va haver supervivents. La redacció de la notícia oferia un perfil detallat dels quatre nord-americans morts en la tragèdia però reduïa els altres 28 morts a la condició de “deportats mexicans”, fet que va indignar i motivar l’autor.

Les dues primeres línies de la cançó són una protesta contra les polítiques governamentals de l’època, que pagaven als pagesos per destruir les seves collites i mantenir així tant les produccions com els preus elevats.

 

 

PLANE WRECK AT LOS GATOS (“Deportee”)

 
The crops are all in and the peaches are rott’ning
The oranges piled in their creosote dumps
They’re flying ’em back to the Mexican border
To pay all their money to wade back again

Goodbye to my Juan, goodbye, Rosalita
Adios mis amigos, Jesus y Maria
You won’t have your names when you ride the big airplane
All they will call you will be “deportees”

My father’s own father, he waded that river
They took all the money he made in his life
My brothers and sisters come working the fruit trees
And they rode the truck till they took down and died

(Chorus)

Some of us are illegal, and some are not wanted
Our work contract’s out and we have to move on
Six hundred miles to that Mexican border
They chase us like outlaws, like rustlers, like thieves

(Chorus)

We died in your hills, we died in your deserts
We died in your valleys and died on your plains
We died ‘neath your trees and we died in your bushes
Both sides of the river, we died just the same

(Chorus)

The sky plane caught fire over Los Gatos Canyon
A fireball of lightning, and shook all our hills
Who are all these friends, all scattered like dry leaves?
The radio says, “They are just deportees”

(Chorus)

Is this the best way we can grow our big orchards?
Is this the best way we can grow our good fruit?
To fall like dry leaves to rot on my topsoil
And be called by no name except “deportees”?

(Chorus)

ACCIDENT D’AVIÓ A LOS GATOS (“Deportat”)

 
Ja s’han fet les collites i els préssecs s’estan podrint
Les taronges s’amunteguen als dipòsits de creosota (*)
Els fan agafar un vol cap a la frontera mexicana
Per tornar a pagar tot el que tinguin i travessar-la de nou

Adéu, estimat Juan, adéu, Rosalita
Adéu, amics meus, Jesús i Maria
No tindreu nom quan pugeu al gran avió
Només us diran “deportats”

El pare del meu pare va travessar aquell riu
Li van agafar tots els diners que havia guanyat en la vida
Els meus germans i germanes van treballar als fruiters
Van portar aquell camió fins que es van retirar i morir

(Tornada)

Alguns de nosaltres som il·legals, i altres no són ben rebuts
Se’ns ha acabat el contracte i hem de marxar
Sis-centes milles fins la frontera mexicana
Ens persegueixen com a criminals, com a lladres

(Tornada)

Vam morir als vostres turons, vam morir als vostres deserts
Vam morir a les vostres valls, a les vostres planures
Vam morir sota els vostres arbres, vam morir als vostres arbustos
A ambdós costats del riu, vam morir de la mateixa manera

(Tornada)

L’avió es va incendiar sobre Los Gatos Canyon
Una bola de foc com un llampec va fer trontollar els nostres turons
Qui són tots aquests amics, escampats com fulles seques?
La radio diu “Només són deportats”

(Tornada)

És aquesta la millor manera de cultivar les nostres hortes?
És aquesta la millor manera de fer créixer la nostra bona fruita?
Deixant-los caure com fulles seques per podrir-se al nostre sòl
I no anomenar-los de cap altra manera que “deportats”?

(Tornada)

 

 
 
(*) Creosota. f. Líquid oliós, groguenc (incolor quan és pur) obtingut de la destil·lació de la fusta, del quitrà, etc., que és una mescla complexa de fenols i llurs èsters, molt usat com a antisèptic i expectorant i com a preservador de la putrefacció.
 
 
 

Pete Seeger · Plane Wreck at Los Gatos

Manu Chao · Clandestino

manu chao

 

L’AUTOR

 
Francès d’ascendència espanyola, Manu Chao (Paris, 1961) és el creador d’un estil musical personal i decididament multicultural que sintetitza músiques de tot el món. Els seus discos i concerts en directe són un motor de llibertat artística, energia imparable i força cultural. És una figura destacada dels moviments antiglobalització.

 

LA CANÇÓ

 
Al 1991 edita “Clandestino”, el disc per excel·lència del mestissatge modern. Música popular en el sentit més ampli i poderós. En un exercici d’empatia i solidaritat amb el col·lectiu migrant, la cançó que dóna nom al disc és un crit que denuncia les dificultats de les persones immigrades il·legalment per regularitzar la seva situació i assolir una vida digna.

 

 

CLANDESTINO

 
Solo voy con mi pena
Sola va mi condena
Correr es mi destino
Para burlar la ley
Perdido en el corazón
De la grande Babylon
Me dicen el clandestino
Por no llevar papel

Pa una ciudad del norte
Yo me fui a trabajar
Mi vida la dejé
Entre Ceuta y Gibraltar
Soy una raya en el mar
Fantasma en la ciudad
Mi vida va prohibida
Dice la autoridad

Solo voy con mi pena
Sola va mi condena
Correr es mi destino
Por no llevar papel
Perdido en el corazón
De la grande Babylon
Me dicen el clandestino
Yo soy el quiebra ley

 
 
Mano Negra clandestina
Peruano clandestino
Africano clandestino
Marihuana ilegal

Solo voy con mi pena
Sola va mi condena
Correr es mi destino
Para burlar la ley
Perdido en el corazón
De la grande Babylon
Me dicen el clandestino
Por no llevar papel

Argelino clandestino
Nigeriano clandestino
Boliviano clandestino
Mano negra ilegal

 
 
 

Manu Chao · Clandestino