Geoffrey Oryema · Makambo

oryema-geoffrey-511fc05dbbd3e
 
 

L’AUTOR

 
El clima polític a la Uganda de mitjans dels setanta era aterridor. Un dels dirigents més sanguinaris de l’Àfrica, el dictador Idi Amín, governava el país de manera despòtica. Impulsor d’una política ultranacionalista, va ser acusat d’assassinar a més de 400.000 persones durant el seu mandat (1971-1979).
 
Al 1977, Geoffrey Oryema (Soroti, Uganda, 1953) va témer per la seva vida pocs dies després que el seu pare, un militar opositor d’alta graduació amb càrrecs ministerials, fos assassinat pel règim. Amb vint-i-quatre anys va deixar enrere mare, germans, música i estudis d’art dramàtic per fugir del país creuant la frontera Kenyana amagat al maleter d’un cotxe. Després va viatjar a França. Començava una nova vida a l’exili.
 
 

LA CANÇÓ

 
A Paris, la majestuositat d’una musicalitat introspectiva tant arrelada a la tradició africana com la d’Oryema va cridar l’atenció de Real World, la discogràfica dirigida per Peter Gabriel que explorava i mostrava el treball d’artistes de tot el món que escapaven de l’àmbit del pop i el rock. Al 1991 va editar “Exile” (Exili), el seu debut discogràfic, deu composicions colpidores referides al trauma per la mort del seu pare, la separació de la seva família i l’exili forçat. “Makambo” (Conflictes) evoca el sentiment de dolor que senten les persones que davant d’un escenari de violència extrema no tenen altra opció que abandonar la seva terra natal.
 
 

 
 

CONFLICTES (*)

 
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Guerra
Només he obtingut guerra
Només he obtingut guerra
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Per què? (x21)

He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant amor
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Guerra
Només he obtingut guerra
Només he obtingut guerra
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
I només he obtingut guerra
Guerra
Només he obtingut guerra
Per què? (x21)

He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Guerra
Guerra
Només he obtingut guerra
Només he obtingut guerra
He estat demanant pau
Però només he obtingut guerra
Què passa amb aquest món?
Què passa amb la gent?
Per què no volem pau?

He estat buscant amor
Però no n’he trobat
Què passa amb la gent?

He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Per què no volem pau?
Per què?

He estat demanant pau
Però només he obtingut guerra
Què passa amb aquest món?

He estat demanant amor
Però no n’he trobat
Què passa amb la gent?

He estat demanant pau
Per què no volem pau?
Per què?

 
 
(*) El text original d’aquesta cançó es va escriure en acholi, una llengua pròpia de l’ètnia acholi a la regió d’Acholiland, al nord d’Uganda. Si bé se n’ha conservat el sentit i, en gran mesura, el contingut estricte de la lletra de la cançó, les dificultats per trobar textos de referència i eines de traducció adequades ens ha obligat a presentar una adaptació “lliure” d’alguns fragments.
 
 
 

Geoffrey Oryema · Makambo

Isabel Parra · Ni toda la tierra entera

 isabel_parra
 
L’AUTORA

 
Isabel Parra (Santiago de Chile, Xile, 1939) ha destacat com una de les veus més reconegudes de la Nova Cançó xilena. Més enllà d’uns vincles familiars excepcionals -és filla de Violeta Parra i germana, neboda i mare de figures destacades de la cançó- ha signat una carrera musical extensa i compromesa que va haver de d’afrontar l’exili i que la va portar a treballar al costat de Silvio Rodríguez, León Gieco, Quilapayún i Victor Jara entre d’altres. Més enllà de la seva producció musical, ha vetllat el llegat de la seva mare com a directora de la Fundació Violeta Parra.
 
 

LA CANÇÓ

 
El seu compromís amb la cançó política i amb el govern d’Unitat Popular encapçalat per Salvador Allende la va obligar a viure un llarg exili després del cop d’estat del 1973. Desterrada, va continuar composant i cantant per donar veu als exiliats polítics xilens a través de cançons com aquesta “Ni toda la tierra entera”, enregistrada a l’illa de Cuba el 1974.
 
 

 

NI TODA LA TIERRA ENTERA

 
Ni toda la tierra entera
Será un poco de mi tierra
Donde quiera que me encuentre
Seré siempre pasajera
 
Mi trabajo cotidiano
Mis estrellas, mis ventanas
Se convirtieron cenizas
De la noche a la mañana
 
Puedo hablar, puedo reír
Y hasta me pongo a cantar
Pero mis ojos no pueden
Tanta lágrima guardar
 
A pesar de lo que digan
No me olvido, compañero
De que el pan que me alimenta
Siempre será pan ajeno
 
Quisiera estar en mi puerta
Esperándote llegar
Todo quedó allá en Santiago
Mi comienzo y mi final
 
Si me quedara siquiera
El don de pedir un sí
Elegiría la gloria
De volver a mi país
 
 
 

Isabel Parra · Ni toda la tierra entera

Sierra Leone’s Refugee All Stars · Living like a refugee

sierra-leones-refugee-all-stars

 
 
 

ELS AUTORS

 
L’orquestra Sierra Leone’s Refugee All Stars la formen un grup de músics desplaçats als camps de refugiats de Guinea-Conakry, on vivien a l’exili fugint de la cruenta Guerra Civil que sacsejava el seu país, Sierra Leona, durant els anys noranta. Convençuts del poder encoratjador de la música, junts van començar a compondre cançons amb missatges positius que ajudessin a fer més suportable la vida als camps. La perseverança els ha portat d’organitzar petits concerts en campaments d’acollida a trepitjar els principals escenaris de tot el món i reclamar atenció sobre problemàtiques socials i polítiques de l’Àfrica.
 
 

LA CANÇÓ

 
La base del seu primer disc, “Living Like a Refugee” (2006), va ser una selecció de cançons acústiques arrelades al reggae i a la tradició africana que es van enregistrar en aquells campaments. Autèntics himnes a la supervivència fruit de la pròpia experiència. Destaquem el tema homònim que obra aquell debut discogràfic.
 
 

 
 

LIVING LIKE A REFUGEE

 
You leave your country to seek refuge in another man’s land
You leave your country to seek refuge in another man’s land
You will be confronted by strange dialects and you will be fed with unusual diets
You’ve got to sleep on a tarpaulin house, which is so hot
You’ve got to sleep on a tarpaulin mat, which is so cold
 
O’ we own time
Living like a refugee is not easy, it’s really not easy
Living like a refugee is not easy, o’ we own time
 
O’ we own time
Living like a refugee is not easy, it’s really not easy
Living like a refugee is not easy, o’ we own time

VIURE COM UN REFUGIAT

 
Deixes el teu país per buscar refugi a la terra d’un altre home
Deixes el teu país per buscar refugi a la terra d’un altre home
T’enfrontaràs a dialectes estranys, t’alimentaran amb dietes inusuals
Has de dormir en una casa de lona, que és molt calorosa
Has de dormir sobre una estora de lona, que és molt freda
 
Som amos d’un temps
Viure com un refugiat no és fàcil, realment no és fàcil
Viure com un refugiat no és fàcil, som amos d’un temps
 
Som amos d’un temps
Viure com un refugiat no és fàcil, realment no és fàcil
Viure com un refugiat no és fàcil, som amos d’un temps

 
 
 

 

Sierra Leone’s Refugee All Stars · Living like a refugee

Celia Cruz · Por si acaso no regreso

celia cruz.jpg
 
 

ELS AUTORS

 
La compositora Angie Chirino i el productor Emilio Estefan van compondre la lletra i la música de “Por si Acaso no Regreso”. Ella va néixer a Miami i va viure sempre en un ambient musical. És filla del cantant d’origen cubà Willy Chirino i néta d’Olga Chorens que, com Celia Cruz, va ser cantant de l’orquestra La Sonora Matancera. Amb un munt de premis Grammy a les seves espatlles, ell ha estat un dels productors més buscats pels artistes llatins que han volgut entrar al mercat internacional i viceversa.
 
 

LA INTÈRPRET

 
Considerada la reina de la salsa de Cuba, Celia Cruz (L’Havana, Cuba, 1925 – Nova Jersey, EEUU, 2003) va començar la seva carrera de cantant amb la participació en un concurs radiofònic, La hora del Té, en el que va resultar guanyadora. Havia estudiat cant i teoria musical al conservatori de l’Havana però els seus inicis van ser difícils, obrint-se pas en sales de festa de segona categoria fins que va tenir l’oportunitat de substituir a Mirta Silva com a cantant solista de l’orquestra La Sonora Matancera.
 
Al Gener de 1959, el triomf de la revolució de Fidel Castro li va canviar la vida. Al 1960, Celia i La Sonora Matancera van sortir de Cuba per actuar a Mèxic i van decidir no tornar al seu país per divergències amb el règim castrista. Va viure a l’exili la resta de la seva vida. Va obtenir la nacionalitat nord-americana i va ser allà, als Estats Units, on es va anar guanyant crítica i públic fins convertir-se en un referent de la salsa a l’exili.
 
 

LA CANÇÓ

 
L’any 2000 va gravar “Siempre Viviré”, el que seria el seu penúltim disc, un repertori exuberant produït per Emilio Estefan que competia amb propostes contemporànies sense renunciar ni al so de la salsa clàssica ni a la seva pròpia identitat cubana. Al cor del disc hi trobem “Por si Acaso no Regreso”, un text eloqüent carregat de nostàlgia que sembla voler escapar de la realitat a través del ball.
 
 

 

POR SI ACASO NO REGRESO

 
Por si acaso no regreso
Yo me llevo tu bandera
Lamentando que mis ojos
Liberada no te vieran

Porque tuve que marcharme
Todos pueden comprender
Pensé que en cualquier momento
A tu suelo iba a volver

Pero el tiempo va pasando
Y tu sol sigue llorando
Las cadenas siguen atando
Pero yo sigo esperando
Y al cielo rezando

Y siempre me sentí dichosa
De haber nacido entre tus brazos
Y aunque ya no esté
De mi corazón te dejo un pedazo
Por si acaso
Por si acaso no regreso

Pronto llegará el momento
Que se borre el sufrimiento
Guardaremos los rencores, Dios mío
Y compartiremos todos
Un mismo sentimiento

Aunque el tiempo haya pasado
Con orgullo y dignidad
Tu nombre lo he llevado
A todo mundo entero
Le he contado tu verdad

Pero, tierra ya no sufras
Corazón no te quebrantes
No hay mal que dure cien años
Ni mi cuerpo que aguante

Y nunca quise abandonarte
Te llevaba en cada paso
Y quedará mi amor
Para siempre como flor en tu regazo
Por si acaso,
Por si acaso no regreso

Si acaso no regreso
Me matará el dolor
Y si no vuelvo a mi tierra
Me muero de dolor

Si acaso no regreso
Me matará el dolor
A esa tierra yo la adoro
Con todo el corazón

Si acaso no regreso
Me matará el dolor
Tierra mía, tierra linda
Te quiero con amor

Si acaso no regreso
Me matará el dolor
Tanto tiempo sin verla
Me duele el corazón

Si acaso no regreso
Cuando me muera
Que en mi tumba pongan mi bandera

Si acaso no regreso
Y que me entierren con la música
De mi tierra querida

Si acaso no regreso
Si no regreso recuerden
Que la quise con mi vida

Si acaso no regreso
Ay, me muero de dolor
Me estoy muriendo ya

Me matará el dolor
Me matará el dolor
Me matará el dolor

Ay, ya me está matando ese dolor
Me matará el dolor
Siempre te quise y te querré
Me matará el dolor

Me matará el dolor
Me matará el dolor
Me matará el dolor

Si no regreso a esa tierra
Me duele el corazón

 
 
 

Celia Cruz · Por si acaso no regreso

Rokia Traoré · Né So

PD*6409198
 
 

L’AUTORA

 
Nascuda a Bamako (Mali, 1974) i filla de diplomàtic, Rokia Traoré ha viscut durant molts anys fora del seu país. França, l’Aràbia Saudita, Algèria i Bèlgica primer, anades i vingudes entre Europa i Mali després. Com a músic, ha viscut exposada a una gran varietat d’estils musicals però també fortament arrelada a la seva identitat africana, fet que l’hi ha permès construir sonoritats pròpies i multiculturals. Designada ambaixadora de bona voluntat per l’Alt Comissionat de l’ONU pels Refugiats (ACNUR) al 2013, treballa per inculcar la consciència sobre el desplaçament forçat.
 
 

LA CANÇÓ

 
L’any 2012, Mali va patir un cop d’estat militar que va derivar en una guerra civil brutal i una inquietud política que encara avui segueix latent. Rokia Traoré va enregistrar el seu sisè disc, “Né So” (2014), després de visitar un camp de refugiats de Mali que havien fugit a Burkina. Un conjunt de reflexions sobre la identitat i la casa que mescla la tradició africana amb influències de pop i rock i sobre les que plana l’ombra de la tristesa. En destaquem la cançó homònima que posa el focus sobre el drama dels refugiats.
 
 

 

NÉ SO

 
En 2014 encore cinq millions cinq cent mille personnes ont fui leurs maisons
Forcées de se refugier dans des villes, des pays, loin de chez eux
Sans aucune idée du moment où ils pourraient retrouver leur existence habituelle
Cinq millions cinq cent mille personnes ont fui leurs maisons
Forcées de se refugier

Né so
M’bi taa so
Né so
Home

Une maison, des habitudes, un future

M’bi taa so

Where to place my dreams,
Where to hold a heart opened to joy, opened to hope

Une maison, des habitudes, un future

Né bi taa so

En 2014 encore cinq millions cinq cent mille personnes nouveaux réfugiés
Cinq millions cinq cent mille réfugiés de plus
Encore au vingt et unième siècle tant de guerres tant de victimes
Cinq millions cinq cent mille personnes ont fui leurs maisons
Forcées de se réfugier dans des villes, des pays, loin loin de chez eux

Né so
Né bi taa so

Where to place my dreams,
Where to hold a heart opened to joy, opened to hope

Né so
M’bi taa n’so
Né bi taa so

Une maison, des habitudes, un future

Tant de guerres, tant de victimes
Tant de tristesse, tant de désarroi
Tant d’espoir, tant d’espoir

 

A CASA

 
Al 2014, encara cinc milions cinc-centes mil persones han fugit de la seva llar
Forçats a trobar refugi en ciutats i països allunyats de casa seva
Sense tenir ni idea de quan podran recuperar la seva vida normal
Cinc milions cinc-centes mil persones han fugit de les seves llars
Obligats a refugiar-se

A casa
Me’n vaig a casa
A casa
A casa

Una casa, uns hàbits, un futur

Me’n vaig a casa

On puc posar els meus somnis? On puc sostenir un cor obert a l’alegria, obert a l’esperança?

Una casa, uns hàbits, un futur

Me’n torno cap a casa

Al 2014, encara cinc milions cinc-centes mil persones es van convertir en refugiats
Cinc milions cinc-cents mil refugiats més
Encara ara, al segle XXI, tantes guerres, tantes víctimes
Cinc milions cinc-centes mil persones han fugit de la seva llar
Forçats a trobar refugi en ciutats i països allunyats de casa seva

A casa
Me’n vaig a casa

On puc posar els meus somnis? On puc sostenir un cor obert a l’alegria, obert a l’esperança?

A casa
Me’n vaig a casa
Me’n vaig cap a casa

Una casa, uns hàbits, un futur

Tantes guerres, tantes víctimes
Tanta tristesa, tant desconcert
Tanta esperança, tanta esperança

 
 
 

Rokia Traoré · Né So

La Revuelta · Callestano

la-revuelta1
 

L’AUTOR

 
A La Revuelta hi conviuen selva i ciutat. A l’ànima d’aquest grup de Bogotà hi convergeixen el folklore de Colòmbia, representat per una base de “marimba de chonta”, un instrument tradicional del país, ritmes originaris del pacífic-sud colombià i una mescla vitalista de diferents ritmes urbans (hip hop, funk). Un mestissatge impetuós que convida a prendre consciència d’una realitat social latent.
 

LA CANÇÓ

 
Més de cinquanta anys de conflicte armat han convertit Colòmbia en un dels països amb més desplaçats interns. La violència ha obligat a molta gent a abandonar la seva terra, fugir a les grans ciutats i enfrontar-se a la marginalitat, l’exclusió i la fragmentació social dins del seu propi país. Una emigració forçada que genera un sentiment de desarrelament i provoca la pèrdua de la pròpia identitat cultural. Cançons com “Callestano” converteixen la música en un instrument de resistència cultural i construeixen noves dinàmiques identitàries davant situacions tan dramàtiques.
 

 

CALLESTANO

 
Callestano, la casta se ha perdido por hablar a lo norteamericano
Ya no hemos recordado a nuestros antepasados
Indios, negros, blancos todos ellos eran sudamericanos
Uniendo su raza, sus costumbres hablando el callestano
Callestano callestano
Lo llaman chibchombiano lenguaje de colombiano yo!!!
Representando a todo lo afroamericano
Recuerda no somos gringos somos indios colombianos
Como mi raza yo lo siento
Lo llevo en la sangre desde el mismo nacimiento
El castellao
Lenguaje expresao
En la tarima cantao
En todo lo que yo he andao
Mi camino encontrao
Tomando chicha guarapo y comiendo aborrajao
Sacando las costumbres que ya se han olvidao
El callestao
Al gringo que no le guste que se coma un banano
Si no quiere por la boca se lo meta por el…

Hu, si lo ves, hu siloé, hu si lo ves
Calle calle
Callestano (x4)

¿Qué pasa con mi gente? ¿Qué pasa con la raza?
Somos colombianos defendamos nuestras vainas
¿Qué pasa con el son? ¿Qué pasa con la joda?
Todo el mundo baile porque la revuelta está de moda
Sigamos los instintos no sigamos en la agonía
Controlo el movimiento y rapeo con armonía
Y disparo pum
Con alegría
No me importa que sea de día
Darle una patada de amistad al policía
Y ya sabes cómo hacer
Ya sabes cómo actuar
Kutuka al mando agresivo y no te vas a escapar
Mi canto es mi arma y te voy a amenazar
Yo con mi callesano yo te voy a enseñar a hablar
Yo

Callestano
Callestano
Callestano, ay oí mujer
Callestano, ay oí mujer (x2)

Hu, si lo ves, hu siloé, hu si lo ves
Calle calle
Callestano
Hu, si lo ves, hu siloé, hu si lo ves
Caste caste
Castellano

Siento cuando me persiguen que a mi me castiguen por mi libertad
Y yo presiento que en este momento ya están atando a mi corazón
Niños del campo jugando con metralla y el titular lo avala
Lo sabe ocultar
Y yo presiento que lo que a ti te espera es una trinchera para batallarGonzai, gonzai, evrivari gonzai
Gonzai, gonzai, evrivari gonzai
Yolemisoia, evrivari gonzai
Iorecristo i evritinsolrait
Iuoni ayoncristo a ion filin rait
Iuoni ayoncristo a ion filin in rait
Yolemisoia, evrivari gonzai
¿Dónde están? ¿dónde están?
Vengan todos a cantar
(Y dónde están? ¿dónde están?
Vengan todos a bailar
Que el nombre de Cristo ya yo quiero exaltar
Porque mi garganta ya empezó a cantar
Porque aquí la negra ya empieza a bailar
Porque yo, yo voy a cantar
Porque yo…

¡Guapi! ¡Guapi! ¡Guapi!

Callestano, ay que yo ya me voy
Callestano, oi vení morena
Callestano, mové la cintura
Callestano, que yo ya llegué
Callestano, vení móvelo
Callestano, oi venía remenilao
Callestano, yo soy guapireño
Callestano, oi vení a búscalo oi
Callestano, oi el callestano
Callestano, oi el callestano
Callestano
Callestano
Callestano oi el callestano
Callestano, oi el callestano io
Callestano, yo soy guapireño
Callestano, oi guapireño soy

Callestano, ay oí mujer
Callestano oh, ay oí mujer
Callestano, ay o o o
Callestano, ay me voy pal centro
Callestano, a bailar con blacky
Callestano, mi viejo querido
Callestano, es que yo lo amo
Callestano, ay ay maría inés
Callestano, pa que vea usted
Callestano, ay oooh
Callestano, ay me voy pa cali
Callestano, ay a siloé
Callestano, ay mi barrio querido
Callestano, ay que allá lo habla
Callestano, habla colombiano
Callestano, indio americano
Callestano, ay que ya nos fuimos
Callestano, ay que ya nos vamos
Callestano, ay callestano
Callestano, ay o o o
Callestano

¿Qué pasa pelao?
Deja tu show mami

 
 
 

La Revuelta · Callestano

Anoushka Shankar · Boat to Nowhere

Anoushka Shankar Performs At Royal Festival Hall In London

 

L’AUTORA

 
Anoushka Shankar (Londres, 1981) va venir al món marcada pel sitar, l’instrument de corda més representatiu de la música tradicional de l’Índia. És filla de Ravi Shankar, un virtuós d’aquest instrument, l’home que va propiciar l’acceptació global de la música i la cultura d’aquell país. Va néixer a Londres però va passar la seva joventut a California i va estudiar música clàssica indostànica. Viu entre Estats Units, Londres i Nova Delhi. La seva música és un creuament de cultures seductor que li ha fet guanyar el reconeixement d’Orient i Occident.

 

LA CANÇÓ

 
L’any 2016 edita “Land of Gold” (Terra de l’or), un disc concebut com a resposta a la crisi humanitària dels refugiats. Un posicionament artístic i polític contra la injustícia vergonyosa amb què es troba qui fuig de la violència i no troba casa ni acolliment. Obra el disc “Boat to Nowhere” (Barca cap enlloc), un tema instrumental on tristesa, nostàlgia i incertesa suren sobre una percussió suau que evoca l’onatge marí.

 

 
 
 

Anoushka Shankar · Boat to Nowhere

Guy Clark · Immigrant Eyes

guy_clark_5

 

L’AUTOR

 
Guy Clark (Monahans, TX, 1941 – Nashville, TN, 2016) acostumava a comparar el seu ofici de compositor de cançons amb el de fuster. El treball mesurat, pacient, que va donant forma a una idea. Els seus discos van estar força renyits amb l’èxit comercial, però el nivell emocional del seu treball va transcendir xifres de vendes i gèneres musicals. Va acabar convertint-se en l’arquetipus de cantautor de country modern en qui es fixen els artistes més joves i a qui admiren els grans escriptors. És un dels trobadors folk més influents als Estats Units.

 

LA CANÇÓ

 
Més de cent milions de nord-americans són descendents d’immigrants que van arribar al país a través d’Ellis Island, un illot situat davant el port de Nova York que es va convertir en la porta d’entrada als Estats Units per aproximadament dotze milions
de nouvinguts entre el 1892 i el 1954. Concebut com a duana, allà se’ls inspeccionava legal i mèdicament abans de permetre’ls l’entrada al país o senzillament deportar-los (l’espai també era conegut com “l’illa de les llàgrimes”). A més de representar un exercici de memòria i narrativa històriques, “Immigrant Eyes” posa en valor el sacrifici, el coratge i la vàlua de l’experiència vital de l’immigrant.

 

 

IMMIGRANT EYES

 
Oh Ellis Island was swarming
Like a scene from a costume hall
Decked out in the colors in Europe
And on fire with the hope of it all
There my father’s own father stood huddled
With the tired and hungry and scared
Turn of the century pilgrims
Bound by the dream that they shared
They were standing in lines just like cattle
Poked and prodded and shoved
Some were one desk away from sweet freedom
Some were were torn from someone they love
Through this sprawling Tower of Babel
Came a young man confused and alone
Determined and bound for America
And carryin’ everything that he owned
 
Sometimes when I look in my grandfather’s immigrant eyes
I see that day reflected and I can’t hold my feelings inside
I see starting with nothing and working hard all of his life
So don’t take it for granted say grandfather’s immigrant eyes

Now he rocks and stares out the window
But his eyes are still just as clear
As the day he sailed through the harbor
And come ashore on the island of tears
My grandfather’s days are numbered
But I won’ t let his memory die
‘Cause he gave me the gift of this country
And the look in his immigrant eyes

Sometimes when I look in my grandfather’s immigrant eyes
I see that day reflected and I can’t hold my feelings inside
I see starting with nothing and working hard all of his life
So don’t take it for granted say grandfather’s immigrant eyes

ULLS D’IMMIGRANT

 
Oh, Ellis Island era un formiguer
Com una escena d’un ball de disfresses
Engalanada amb colors europeus
Enfervorida per tanta esperança
Allà hi havia el pare del meu pare
Arrupit, amb aquells fatigats, afamats i espantats
Els pelegrins del canvi de segle
Units pel somni que tots ells compartien
S’esperaven en files, com bestiar
Empesos i colpejats i envestits
Alguns eren a un taulell de la dolça llibertat
Altres deixaven enrere a algú que estimaven
D’aquesta gran Torre de Babel
En vingué un jove confús i solitari
Amb determinació per consolidar-se a Amèrica
Portant a sobre tot el que posseïa

De vegades, quan miro als ulls d’immigrant del meu avi
Hi veig reflectit aquell dia i no puc reprimir els meus sentiments
El veig començant amb no res i treballant dur tota la seva vida
Així que no donis res per fet, diuen els ulls d’immigrant de l’avi

Ara seu en un balancí i mira fixament per la finestra
Però els seus ulls segueixen essent tan clars
Com el dia que va navegar pel port
Fins tocar terra a l’illa de les llàgrimes
El meu avi té els dies comptats
Però no deixaré que la seva memòria mori
Perquè em va donar el regal d’aquest país
I la mirada en els seus ulls d’immigrant

De vegades, quan miro als ulls d’immigrant del meu avi
Hi veig reflectit aquell dia i no puc reprimir els meus sentiments
El veig començant amb no res i treballant dur tota la seva vida
Així que no donis res per fet, diuen els ulls d’immigrant de l’avi

 
 
 

Guy Clark · Immigrant Eyes

Bebo Valdés · Lamento Cubano

bebovaldes

 

L’AUTOR

 
Eliseo Grenet (La Habana, Cuba, 1893-1950) és considerat un dels grans compositors, pianistes i arranjadors cubans. La seva música era un esclat multicolor, una olla de ritmes que tan aviat s’esplaiava en el ball com en la cançó i el lirisme d’alta volada. Molts dels intèrprets cubans més populars mantenen peces seves al seu repertori. Al 1932, una cançó crítica amb la situació a l’illa el va obligar a exiliar-se temporalment.

 

L’INTÈRPRET

 
El del pianista Bebo Valdés (Quivicán, Cuba, 1918 – Estocolm, Suècia, 2013) és un dels noms més importants de la història de la música cubana. Va ser precursor del jazz llatí i creador de la batanga, un ritme propi que va arrasar a l’illa durant els anys cinquanta. Enfrontat al castrisme, Valdés es va exiliar al 1960. Primer a Mèxic, després a Espanya i finalment a Suècia, on va treballar com a modest pianista d’hotel a partir del 1963.

 

LA CANÇÓ

 
Al 1932, durant la dictadura de Gerardo Machado, Eliseo Grenet es va veure obligat a marxar a l’exili després de compondre “Lamento Cubano”, un son cubà de to ombrívol i allunyat de la festa que connectava identitat cubana amb tristesa i inquietud. Bebo Valdés és un més dels molts músics sud-americans que l’han enregistrat. Gravada a l’exili, la seva és una versió instrumental que no necessita la paraula per commoure.

 

 

 

 

Bebo Valdés · Lamento Cubano

Pete Seeger · Plane Wreck at Los Gatos

woody_pete
Pete Seeger (assegut, tocant un banjo) i Woody Guthrie (dret) en una fotografia del 1950

 

L’AUTOR

 
El pas dels anys ha convertit Woody Guthrie (Okemah, OK, 1912 – New York, NY, 1967) en una figura monumental de la música folk nord-americana. Compositor i escriptor incansable, va retratar la vida del proletariat nord-americà durant els anys que van de la Gran Depressió fins al bany de sang de la Segona Guerra Mundial. Va recollir i cantar històries sobre pagesos i soldats, sindicalistes i malfactors, rodamóns i presos; cançons d’amor i per a nens, d’emigrants i desplaçats, d’explotats i explotadors. Va ser un ferm lluitador antifeixista en època de Hitler i Mussolini. A la seva guitarra s’hi podia llegir la inscripció “Aquesta màquina mata feixistes”.

 

L’INTÈRPRET

 
Pete Seeger (New York, NY, 1919 – 2014), provablement la figura més important del renaixement de la música folk nord-americana. Va ser un defensor impertorbable dels drets civils, la pau, la igualtat i la conservació del medi ambient. Convençut de l’enorme poder que conserven les cançons, va difondre el seu repertori de manera obstinada, despertant moltes sinèrgies i generant moviments pacífics contra les injustícies.

 

LA CANÇÓ

 
La cançó “Plane wreck at Los Gatos” (“Accident d’avió a Los Gatos”, també coneguda com “Deportat”) es basa en els fets ocorreguts el 28 de Gener de 1948, durant la vigència del controvertit programa bracero en virtut del qual els Estats Units permetia l’entrada al país a treballadors mexicans per un temps limitat. La cançó va ser una resposta visceral de Guthrie després de llegir la notícia sobre l’accident d’un avió noliejat pel Servei Federal d’Immigració que s’havia estavellat de matinada al Los Gatos Canyon, a l’Oest de San Francisco, i en el que hi viatjaven 32 passatgers, la majoria d’ells treballadors mexicans que havien finalitzat els seus contractes i immigrants indocumentats que eren retornats al seu país d’origen. No hi va haver supervivents. La redacció de la notícia oferia un perfil detallat dels quatre nord-americans morts en la tragèdia però reduïa els altres 28 morts a la condició de “deportats mexicans”, fet que va indignar i motivar l’autor.

Les dues primeres línies de la cançó són una protesta contra les polítiques governamentals de l’època, que pagaven als pagesos per destruir les seves collites i mantenir així tant les produccions com els preus elevats.

 

 

PLANE WRECK AT LOS GATOS (“Deportee”)

 
The crops are all in and the peaches are rott’ning
The oranges piled in their creosote dumps
They’re flying ’em back to the Mexican border
To pay all their money to wade back again

Goodbye to my Juan, goodbye, Rosalita
Adios mis amigos, Jesus y Maria
You won’t have your names when you ride the big airplane
All they will call you will be “deportees”

My father’s own father, he waded that river
They took all the money he made in his life
My brothers and sisters come working the fruit trees
And they rode the truck till they took down and died

(Chorus)

Some of us are illegal, and some are not wanted
Our work contract’s out and we have to move on
Six hundred miles to that Mexican border
They chase us like outlaws, like rustlers, like thieves

(Chorus)

We died in your hills, we died in your deserts
We died in your valleys and died on your plains
We died ‘neath your trees and we died in your bushes
Both sides of the river, we died just the same

(Chorus)

The sky plane caught fire over Los Gatos Canyon
A fireball of lightning, and shook all our hills
Who are all these friends, all scattered like dry leaves?
The radio says, “They are just deportees”

(Chorus)

Is this the best way we can grow our big orchards?
Is this the best way we can grow our good fruit?
To fall like dry leaves to rot on my topsoil
And be called by no name except “deportees”?

(Chorus)

ACCIDENT D’AVIÓ A LOS GATOS (“Deportat”)

 
Ja s’han fet les collites i els préssecs s’estan podrint
Les taronges s’amunteguen als dipòsits de creosota (*)
Els fan agafar un vol cap a la frontera mexicana
Per tornar a pagar tot el que tinguin i travessar-la de nou

Adéu, estimat Juan, adéu, Rosalita
Adéu, amics meus, Jesús i Maria
No tindreu nom quan pugeu al gran avió
Només us diran “deportats”

El pare del meu pare va travessar aquell riu
Li van agafar tots els diners que havia guanyat en la vida
Els meus germans i germanes van treballar als fruiters
Van portar aquell camió fins que es van retirar i morir

(Tornada)

Alguns de nosaltres som il·legals, i altres no són ben rebuts
Se’ns ha acabat el contracte i hem de marxar
Sis-centes milles fins la frontera mexicana
Ens persegueixen com a criminals, com a lladres

(Tornada)

Vam morir als vostres turons, vam morir als vostres deserts
Vam morir a les vostres valls, a les vostres planures
Vam morir sota els vostres arbres, vam morir als vostres arbustos
A ambdós costats del riu, vam morir de la mateixa manera

(Tornada)

L’avió es va incendiar sobre Los Gatos Canyon
Una bola de foc com un llampec va fer trontollar els nostres turons
Qui són tots aquests amics, escampats com fulles seques?
La radio diu “Només són deportats”

(Tornada)

És aquesta la millor manera de cultivar les nostres hortes?
És aquesta la millor manera de fer créixer la nostra bona fruita?
Deixant-los caure com fulles seques per podrir-se al nostre sòl
I no anomenar-los de cap altra manera que “deportats”?

(Tornada)

 

 
 
(*) Creosota. f. Líquid oliós, groguenc (incolor quan és pur) obtingut de la destil·lació de la fusta, del quitrà, etc., que és una mescla complexa de fenols i llurs èsters, molt usat com a antisèptic i expectorant i com a preservador de la putrefacció.
 
 
 

Pete Seeger · Plane Wreck at Los Gatos