Geoffrey Oryema · Makambo

oryema-geoffrey-511fc05dbbd3e
 
 

L’AUTOR

 
El clima polític a la Uganda de mitjans dels setanta era aterridor. Un dels dirigents més sanguinaris de l’Àfrica, el dictador Idi Amín, governava el país de manera despòtica. Impulsor d’una política ultranacionalista, va ser acusat d’assassinar a més de 400.000 persones durant el seu mandat (1971-1979).
 
Al 1977, Geoffrey Oryema (Soroti, Uganda, 1953) va témer per la seva vida pocs dies després que el seu pare, un militar opositor d’alta graduació amb càrrecs ministerials, fos assassinat pel règim. Amb vint-i-quatre anys va deixar enrere mare, germans, música i estudis d’art dramàtic per fugir del país creuant la frontera Kenyana amagat al maleter d’un cotxe. Després va viatjar a França. Començava una nova vida a l’exili.
 
 

LA CANÇÓ

 
A Paris, la majestuositat d’una musicalitat introspectiva tant arrelada a la tradició africana com la d’Oryema va cridar l’atenció de Real World, la discogràfica dirigida per Peter Gabriel que explorava i mostrava el treball d’artistes de tot el món que escapaven de l’àmbit del pop i el rock. Al 1991 va editar “Exile” (Exili), el seu debut discogràfic, deu composicions colpidores referides al trauma per la mort del seu pare, la separació de la seva família i l’exili forçat. “Makambo” (Conflictes) evoca el sentiment de dolor que senten les persones que davant d’un escenari de violència extrema no tenen altra opció que abandonar la seva terra natal.
 
 

 
 

CONFLICTES (*)

 
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Guerra
Només he obtingut guerra
Només he obtingut guerra
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Per què? (x21)

He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant amor
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Guerra
Només he obtingut guerra
Només he obtingut guerra
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
I només he obtingut guerra
Guerra
Només he obtingut guerra
Per què? (x21)

He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Guerra
Guerra
Només he obtingut guerra
Només he obtingut guerra
He estat demanant pau
Però només he obtingut guerra
Què passa amb aquest món?
Què passa amb la gent?
Per què no volem pau?

He estat buscant amor
Però no n’he trobat
Què passa amb la gent?

He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Per què no volem pau?
Per què?

He estat demanant pau
Però només he obtingut guerra
Què passa amb aquest món?

He estat demanant amor
Però no n’he trobat
Què passa amb la gent?

He estat demanant pau
Per què no volem pau?
Per què?

 
 
(*) El text original d’aquesta cançó es va escriure en acholi, una llengua pròpia de l’ètnia acholi a la regió d’Acholiland, al nord d’Uganda. Si bé se n’ha conservat el sentit i, en gran mesura, el contingut estricte de la lletra de la cançó, les dificultats per trobar textos de referència i eines de traducció adequades ens ha obligat a presentar una adaptació “lliure” d’alguns fragments.
 
 
 

Anuncis
Geoffrey Oryema · Makambo

Isabel Parra · Ni toda la tierra entera

 isabel_parra
 
L’AUTORA

 
Isabel Parra (Santiago de Chile, Xile, 1939) ha destacat com una de les veus més reconegudes de la Nova Cançó xilena. Més enllà d’uns vincles familiars excepcionals -és filla de Violeta Parra i germana, neboda i mare de figures destacades de la cançó- ha signat una carrera musical extensa i compromesa que va haver de d’afrontar l’exili i que la va portar a treballar al costat de Silvio Rodríguez, León Gieco, Quilapayún i Victor Jara entre d’altres. Més enllà de la seva producció musical, ha vetllat el llegat de la seva mare com a directora de la Fundació Violeta Parra.
 
 

LA CANÇÓ

 
El seu compromís amb la cançó política i amb el govern d’Unitat Popular encapçalat per Salvador Allende la va obligar a viure un llarg exili després del cop d’estat del 1973. Desterrada, va continuar composant i cantant per donar veu als exiliats polítics xilens a través de cançons com aquesta “Ni toda la tierra entera”, enregistrada a l’illa de Cuba el 1974.
 
 

 

NI TODA LA TIERRA ENTERA

 
Ni toda la tierra entera
Será un poco de mi tierra
Donde quiera que me encuentre
Seré siempre pasajera
 
Mi trabajo cotidiano
Mis estrellas, mis ventanas
Se convirtieron cenizas
De la noche a la mañana
 
Puedo hablar, puedo reír
Y hasta me pongo a cantar
Pero mis ojos no pueden
Tanta lágrima guardar
 
A pesar de lo que digan
No me olvido, compañero
De que el pan que me alimenta
Siempre será pan ajeno
 
Quisiera estar en mi puerta
Esperándote llegar
Todo quedó allá en Santiago
Mi comienzo y mi final
 
Si me quedara siquiera
El don de pedir un sí
Elegiría la gloria
De volver a mi país
 
 
 

Isabel Parra · Ni toda la tierra entera