Rokia Traoré · Né So

PD*6409198
 
 

L’AUTORA

 
Nascuda a Bamako (Mali, 1974) i filla de diplomàtic, Rokia Traoré ha viscut durant molts anys fora del seu país. França, l’Aràbia Saudita, Algèria i Bèlgica primer, anades i vingudes entre Europa i Mali després. Com a músic, ha viscut exposada a una gran varietat d’estils musicals però també fortament arrelada a la seva identitat africana, fet que l’hi ha permès construir sonoritats pròpies i multiculturals. Designada ambaixadora de bona voluntat per l’Alt Comissionat de l’ONU pels Refugiats (ACNUR) al 2013, treballa per inculcar la consciència sobre el desplaçament forçat.
 
 

LA CANÇÓ

 
L’any 2012, Mali va patir un cop d’estat militar que va derivar en una guerra civil brutal i una inquietud política que encara avui segueix latent. Rokia Traoré va enregistrar el seu sisè disc, “Né So” (2014), després de visitar un camp de refugiats de Mali que havien fugit a Burkina. Un conjunt de reflexions sobre la identitat i la casa que mescla la tradició africana amb influències de pop i rock i sobre les que plana l’ombra de la tristesa. En destaquem la cançó homònima que posa el focus sobre el drama dels refugiats.
 
 

 

NÉ SO

 
En 2014 encore cinq millions cinq cent mille personnes ont fui leurs maisons
Forcées de se refugier dans des villes, des pays, loin de chez eux
Sans aucune idée du moment où ils pourraient retrouver leur existence habituelle
Cinq millions cinq cent mille personnes ont fui leurs maisons
Forcées de se refugier

Né so
M’bi taa so
Né so
Home

Une maison, des habitudes, un future

M’bi taa so

Where to place my dreams,
Where to hold a heart opened to joy, opened to hope

Une maison, des habitudes, un future

Né bi taa so

En 2014 encore cinq millions cinq cent mille personnes nouveaux réfugiés
Cinq millions cinq cent mille réfugiés de plus
Encore au vingt et unième siècle tant de guerres tant de victimes
Cinq millions cinq cent mille personnes ont fui leurs maisons
Forcées de se réfugier dans des villes, des pays, loin loin de chez eux

Né so
Né bi taa so

Where to place my dreams,
Where to hold a heart opened to joy, opened to hope

Né so
M’bi taa n’so
Né bi taa so

Une maison, des habitudes, un future

Tant de guerres, tant de victimes
Tant de tristesse, tant de désarroi
Tant d’espoir, tant d’espoir

 

A CASA

 
Al 2014, encara cinc milions cinc-centes mil persones han fugit de la seva llar
Forçats a trobar refugi en ciutats i països allunyats de casa seva
Sense tenir ni idea de quan podran recuperar la seva vida normal
Cinc milions cinc-centes mil persones han fugit de les seves llars
Obligats a refugiar-se

A casa
Me’n vaig a casa
A casa
A casa

Una casa, uns hàbits, un futur

Me’n vaig a casa

On puc posar els meus somnis? On puc sostenir un cor obert a l’alegria, obert a l’esperança?

Una casa, uns hàbits, un futur

Me’n torno cap a casa

Al 2014, encara cinc milions cinc-centes mil persones es van convertir en refugiats
Cinc milions cinc-cents mil refugiats més
Encara ara, al segle XXI, tantes guerres, tantes víctimes
Cinc milions cinc-centes mil persones han fugit de la seva llar
Forçats a trobar refugi en ciutats i països allunyats de casa seva

A casa
Me’n vaig a casa

On puc posar els meus somnis? On puc sostenir un cor obert a l’alegria, obert a l’esperança?

A casa
Me’n vaig a casa
Me’n vaig cap a casa

Una casa, uns hàbits, un futur

Tantes guerres, tantes víctimes
Tanta tristesa, tant desconcert
Tanta esperança, tanta esperança

 
 
 

Anuncis
Rokia Traoré · Né So

La Revuelta · Callestano

la-revuelta1
 

L’AUTOR

 
A La Revuelta hi conviuen selva i ciutat. A l’ànima d’aquest grup de Bogotà hi convergeixen el folklore de Colòmbia, representat per una base de “marimba de chonta”, un instrument tradicional del país, ritmes originaris del pacífic-sud colombià i una mescla vitalista de diferents ritmes urbans (hip hop, funk). Un mestissatge impetuós que convida a prendre consciència d’una realitat social latent.
 

LA CANÇÓ

 
Més de cinquanta anys de conflicte armat han convertit Colòmbia en un dels països amb més desplaçats interns. La violència ha obligat a molta gent a abandonar la seva terra, fugir a les grans ciutats i enfrontar-se a la marginalitat, l’exclusió i la fragmentació social dins del seu propi país. Una emigració forçada que genera un sentiment de desarrelament i provoca la pèrdua de la pròpia identitat cultural. Cançons com “Callestano” converteixen la música en un instrument de resistència cultural i construeixen noves dinàmiques identitàries davant situacions tan dramàtiques.
 

 

CALLESTANO

 
Callestano, la casta se ha perdido por hablar a lo norteamericano
Ya no hemos recordado a nuestros antepasados
Indios, negros, blancos todos ellos eran sudamericanos
Uniendo su raza, sus costumbres hablando el callestano
Callestano callestano
Lo llaman chibchombiano lenguaje de colombiano yo!!!
Representando a todo lo afroamericano
Recuerda no somos gringos somos indios colombianos
Como mi raza yo lo siento
Lo llevo en la sangre desde el mismo nacimiento
El castellao
Lenguaje expresao
En la tarima cantao
En todo lo que yo he andao
Mi camino encontrao
Tomando chicha guarapo y comiendo aborrajao
Sacando las costumbres que ya se han olvidao
El callestao
Al gringo que no le guste que se coma un banano
Si no quiere por la boca se lo meta por el…

Hu, si lo ves, hu siloé, hu si lo ves
Calle calle
Callestano (x4)

¿Qué pasa con mi gente? ¿Qué pasa con la raza?
Somos colombianos defendamos nuestras vainas
¿Qué pasa con el son? ¿Qué pasa con la joda?
Todo el mundo baile porque la revuelta está de moda
Sigamos los instintos no sigamos en la agonía
Controlo el movimiento y rapeo con armonía
Y disparo pum
Con alegría
No me importa que sea de día
Darle una patada de amistad al policía
Y ya sabes cómo hacer
Ya sabes cómo actuar
Kutuka al mando agresivo y no te vas a escapar
Mi canto es mi arma y te voy a amenazar
Yo con mi callesano yo te voy a enseñar a hablar
Yo

Callestano
Callestano
Callestano, ay oí mujer
Callestano, ay oí mujer (x2)

Hu, si lo ves, hu siloé, hu si lo ves
Calle calle
Callestano
Hu, si lo ves, hu siloé, hu si lo ves
Caste caste
Castellano

Siento cuando me persiguen que a mi me castiguen por mi libertad
Y yo presiento que en este momento ya están atando a mi corazón
Niños del campo jugando con metralla y el titular lo avala
Lo sabe ocultar
Y yo presiento que lo que a ti te espera es una trinchera para batallarGonzai, gonzai, evrivari gonzai
Gonzai, gonzai, evrivari gonzai
Yolemisoia, evrivari gonzai
Iorecristo i evritinsolrait
Iuoni ayoncristo a ion filin rait
Iuoni ayoncristo a ion filin in rait
Yolemisoia, evrivari gonzai
¿Dónde están? ¿dónde están?
Vengan todos a cantar
(Y dónde están? ¿dónde están?
Vengan todos a bailar
Que el nombre de Cristo ya yo quiero exaltar
Porque mi garganta ya empezó a cantar
Porque aquí la negra ya empieza a bailar
Porque yo, yo voy a cantar
Porque yo…

¡Guapi! ¡Guapi! ¡Guapi!

Callestano, ay que yo ya me voy
Callestano, oi vení morena
Callestano, mové la cintura
Callestano, que yo ya llegué
Callestano, vení móvelo
Callestano, oi venía remenilao
Callestano, yo soy guapireño
Callestano, oi vení a búscalo oi
Callestano, oi el callestano
Callestano, oi el callestano
Callestano
Callestano
Callestano oi el callestano
Callestano, oi el callestano io
Callestano, yo soy guapireño
Callestano, oi guapireño soy

Callestano, ay oí mujer
Callestano oh, ay oí mujer
Callestano, ay o o o
Callestano, ay me voy pal centro
Callestano, a bailar con blacky
Callestano, mi viejo querido
Callestano, es que yo lo amo
Callestano, ay ay maría inés
Callestano, pa que vea usted
Callestano, ay oooh
Callestano, ay me voy pa cali
Callestano, ay a siloé
Callestano, ay mi barrio querido
Callestano, ay que allá lo habla
Callestano, habla colombiano
Callestano, indio americano
Callestano, ay que ya nos fuimos
Callestano, ay que ya nos vamos
Callestano, ay callestano
Callestano, ay o o o
Callestano

¿Qué pasa pelao?
Deja tu show mami

 
 
 

La Revuelta · Callestano