Manu Chao · Clandestino

manu chao

 

L’AUTOR

 
Francès d’ascendència espanyola, Manu Chao (Paris, 1961) és el creador d’un estil musical personal i decididament multicultural que sintetitza músiques de tot el món. Els seus discos i concerts en directe són un motor de llibertat artística, energia imparable i força cultural. És una figura destacada dels moviments antiglobalització.

 

LA CANÇÓ

 
Al 1991 edita “Clandestino”, el disc per excel·lència del mestissatge modern. Música popular en el sentit més ampli i poderós. En un exercici d’empatia i solidaritat amb el col·lectiu migrant, la cançó que dóna nom al disc és un crit que denuncia les dificultats de les persones immigrades il·legalment per regularitzar la seva situació i assolir una vida digna.

 

 

CLANDESTINO

 
Solo voy con mi pena
Sola va mi condena
Correr es mi destino
Para burlar la ley
Perdido en el corazón
De la grande Babylon
Me dicen el clandestino
Por no llevar papel

Pa una ciudad del norte
Yo me fui a trabajar
Mi vida la dejé
Entre Ceuta y Gibraltar
Soy una raya en el mar
Fantasma en la ciudad
Mi vida va prohibida
Dice la autoridad

Solo voy con mi pena
Sola va mi condena
Correr es mi destino
Por no llevar papel
Perdido en el corazón
De la grande Babylon
Me dicen el clandestino
Yo soy el quiebra ley

 
 
Mano Negra clandestina
Peruano clandestino
Africano clandestino
Marihuana ilegal

Solo voy con mi pena
Sola va mi condena
Correr es mi destino
Para burlar la ley
Perdido en el corazón
De la grande Babylon
Me dicen el clandestino
Por no llevar papel

Argelino clandestino
Nigeriano clandestino
Boliviano clandestino
Mano negra ilegal

 
 
 

Anuncis
Manu Chao · Clandestino

La Santa Cecilia · ICE – El Hielo

santacecilia

 

ELS AUTORS

 
La Santa Cecilia són una banda profundament arrelada a la comunitat immigrant de Los Angeles, als Estats Units. De fet, tots els seus components són fills d’immigrants crescuts en un entorn bilingüe i bicultural. Fruit d’aquesta experiència, la seva proposta com a grup és una mescla exuberant a cavall entre el folklore llatinoamericà i la música popular i tradicional nord-americana.

 

LA CANÇÓ

 
“Ice – El Hielo” és la peça que tanca el seu primer disc (“Treinta Días”, 2013), una bossa nova tan càlida com directa i colpidora que descriu la situació dels indocumentats als Estats Units, les seves pors i els seus sentiments quan es veuen abocats a una deportació que sovint divideix les famílies. Molts dels actors que van participar en la gravació del videoclip d’aquesta cançó eren immigrants sense papers.

 

 

ICE – EL HIELO (*)

 
Ice. Water Frozen Solid.
ICE. Immigration and Customs Enforcement.
Ice. El Hielo.

Eva pasando el trapo sobre la mesa, ahí está
Cuidando que todo brille como una perla
Cuando llegue la patrona, que no se vuelva a quejar
No sea cosa que la acuse de ilegal

José atiende los jardines, parecen de Disneyland
Maneja una troca vieja sin la licencia
No importa si fue taxista allá en su tierra natal
Eso no cuenta para el Tío Sam

El Hielo anda suelto por esas calles
Nunca se sabe cuando nos va tocar
Lloran los niños, lloran a la salida
Lloran al ver que no llegará mamá
Uno se queda aquí, otro se queda allá
Eso pasa por salir a trabajar

Marta llegó de niña y sueña con estudiar
Pero se le hace difícil sin los papeles
Se quedan con los laureles los que nacieron acá
Pero ella nunca deja de luchar

El Hielo anda suelto por esas calles
Nunca se sabe cuando nos va tocar
Lloran los niños lloran a la salida
Lloran al ver que no llegará mamá
Uno se queda aquí, otro se queda allá
Eso pasa por salir a trabajar
 
 
(*) El títol de la cançó (en català, “Gel”) és un joc de paraules amb les inicials de l’Immigration and Customs Enforcement (ICE), la policia d’immigració d’aquell país.
 
 
 

La Santa Cecilia · ICE – El Hielo

Aziza Brahim · Espejismos

_aziza11_807ec27b

 

L’AUTORA

 
La cantant i percussionista Aziza Brahim (regió de Tindouf, Algèria, 1976) és una de les veus i activistes més respectades de l’Àfrica actual. Va néixer en un campament de refugiats sahrauis al desert d’Algèria i viu establerta a l’exili des de fa més de dues dècades (primer a Cuba, actualment a Barcelona). La seva vida i la seva música encarnen tant la tragèdia com les esperances de l’experiència diària de refugiats i migrants.

 

LA CANÇÓ

 
L’any 2014 va editar “Soutak” (La meva veu), una col·lecció de peces acústiques inspirades en la seva pròpia tradició musical on la paraula és la gran protagonista. A “Espejismos”, un batec intens s’envolta de percussions suaus i el blues càlid d’una guitarra acústica mentre, en primer pla, Brahim dóna veu a l’angoixa de tot un poble.

 

 

ESPEJISMOS

 
Maldita la simiente de sepulcros
Palpita entre las piedras de tu patria
Y crece nutrida por la rabia
A costa de su siembra y de su fruto
 
Labor de los rencores sin renuncia
Al filo irreversible del abismo
Llanuras donde brotan espejismos
Y nuestras ilusiones se pronuncian
 
Estériles raíces destructoras
Regadas con la sangre de la gente
Transcurre entre el dolor de los ausentes
El ciclo de la era antipersona
 
Y ordenan el cultivo de la muerte
En la tierra que ocupan y abandonan
Los tallos de la flor de nuestra suerte
Ni olvidan su cosecha ni perdonan
 
 
 

Aziza Brahim · Espejismos

logo_oikia_blau_gros

Des d’Oikia, amb la col·laboració de la Coordinadora d’Associacions de Nouvinguts/des i el Grup de Diàleg Interreligiós. Tan simple com unes cançons i unes lletres que ens posem a les mans, a l’oïda, a la mirada, al cor. Cançons que parlen de molts homes i dones. Herois. Heroïnes. Vius. Morts. Que ens serveixi per fer memòria i present col·lectiu. Per fer futur de dignitat viscuda.

Citació