Ry Cooder · Across the Borderline

rycooder_car

 

L’AUTOR

 
Musicòleg inquiet i guitarrista virtuós, Ry Cooder (Santa Monica, CA, Estats Units, 1947) sempre ha barrejat la seva pròpia síncope amb la d’altres estils musicals. Calypso, Tex-Mex, gospel, country, vodevil, blues africà i música cubana figuren entre els estils que, d’una manera o altra, han anat tenyint els seus discos.

 

LA CANÇÓ

 
Durant anys, Cooder ha sumat la seva veu -i la seva guitarra- al cru debat de la immigració i els seus efectes sobre els diferents col·lectius. Sovint, les seves composicions expliquen realitats incòmodes. “Across The Borderline” és una balada de to agredolç en boca d’un immigrant mexicà que descobreix que “el Nord” no és aquella terra d’oportunitats que semblava ser des de l’altre costat de la frontera.

 

ACROSS THE BORDERLINE

 
There’s a land so I’ve been told
Every street is paved with gold
And it’s just across the borderline
And when it’s time to take your turn
Here’s one lesson that you must learn
You could loose more than you ever hope to find

When you reach the broken promised land
And every dream slips through your hands
Then you’ll know that it’s too late to change your mind
‘cause you paid the price to come so far
Just to wind up where you are
And you’re still just across the borderline

Up and down the Rio Grande
A thousand footprints in the sand
Reveal a secret no one can define
The river flows on like a breath
In between our life and death
Tell me who’s the next to cross the borderline

High across the desert sand
Voices whispering in the wind
Recall a past you thought you left behind
But love remains when pride is gone
And keeps you moving on
And calls you back across the borderline

When you reach the broken promised land
And every dream slips through your hands
Then you’ll know that it’s too late to change your mind
‘cause you paid the price to come so far
Just to wind up where you are
And you’re still just across the borderline
Now you’re still just across the borderline
And you’re still just across the borderline

 

 

A L’ALTRE COSTAT DE LA FRONTERA

 
M’han dit que hi ha un lloc
On els carrers estan asfaltats amb or
A l’altre costat de la frontera
I, quan et toca, has d’aprendre una lliçó:
Podries perdre més del que mai esperaves trobar

Quan arribes al paradís destruït
On els somnis et cauen de les mans
Sabràs que és tard per canviar els teus desitjos
Perquè vas pagar tant per arribar tan lluny
Només per acabar en aquesta terra
Just a l’altre costat de la frontera

Amunt i avall, per tot el Río Grande
Milers de petjades a la sorra
Revelen un secret que ningú pot explicar
El riu flueix com una alenada
Entre la vida i la mort
Digues-me qui és el proper a creuar la frontera

Sobrevolant la sorra del desert
Unes veus xiuxiuejant al vent
Et recorden un passat que pensaves haver oblidat
Però l’amor es queda quan l’orgull se’n va
I fa que continuis endavant
I et crida a l’altre costat de la frontera

Quan arribes al paradís destruït
On els somnis et cauen de la mà
Sabràs que és tard per canviar els teus desitjos
Perquè vas pagar tant per arribar tan lluny
Només per acabar en aquesta terra
I segueixes aquí, just a l’altre costat de la frontera
Ets aquí, just a l’altre costat de la frontera
I segueixes aquí, just a l’altre costat de la frontera

Anuncis
Ry Cooder · Across the Borderline

Herois

Yearend 2015  Migrant Crisis
Foto: Reuters / Yannis Behrakis.

 

Des d’Oikia, amb la col·laboració de la Coordinadora d’Associacions de Nouvinguts/des i el Grup de Diàleg Interreligiós, ens ha semblat bo d’oferir-vos algunes cançons que ens apropen a experiències de molts veïns i veïnes nostres, de Vic, d’Osona, d’Europa, del món.

Algú ha dit que els migrants, els refugiats, són herois. Herois que han sobreviscut a situacions extremes que han dut a milers de dones, homes, infants, a morir oblidats de tots, en el mar, en les fronteres, en el desert… Tenim herois i heroïnes ben a prop, i sovint no ho volem saber. Persones que ens porten savieses culturals i religioses, fortaleses de viure, capacitats humanes que més que mai necessitem en aquests moments en què ens cal salvar les nostres vides col·lectives i salvar el planeta retrobant formes d’austeritat i senzillesa, formes de compartir els recursos comunitaris, formes de retrobar intuïcions d’espiritualitat.

Quan Europa no acull aquests centenars de milers de refugiats que fugen d’unes guerres que també nosaltres hem encès, i paga Turquia perquè tanqui totes les fronteres. Quan creix la islamofòbia a Europa i als EEUU contra milions de persones que se saben i senten ciutadans dels nostres països. Quan oblidem les nostres pròpies arrels de migrants o refugiats -tan a prop com les tenim en la nostra història recent-. Us oferim en aquestes dates sovint barnissades amb pàtines enganyoses de llumetes, felicitats i consums, aquestes cançons de Vida, Lluita i Esperança. Aquestes cançons d’exili i migració.

Vic. Desembre del 2015

 

Herois