Migracions · Un Poema en Quatre Paraules

diversidad
 
La mobilitat humana, avui en dia, s’ha convertit en un fenomen simultàniament global i estructural. Les migracions constitueixen una mena de termòmetre per mesurar l’impacte dels canvis. Són moviments visibles de transformacions invisibles. Ones superficials de corrents subterrànies profundes. Les revolucions socioeconòmiques i político-culturals acostumen a ser precedides o seguides de grans desplaçaments humans en massa. Si em permeten, encara que no sigui un poeta com en Pere Casaldàliga, podem parlar de les migracions a través d’un poema construït amb quatre paraules claus, paraules-símbol, extretes de l’experiència i de l’imaginari dels propis migrants.

 

La maleta

 
Què porten a la maleta i a l’equipatge els prop de 220 milions de migrants que actualment resideixen fora del país en què van néixer, segons estimacions de l’ONU? O els 25 milions de refugiats i pròfugs que recorren les carreteres del món? Evidentment, porten ferides de dècades, de segles; porten dolor i sofriment. Però porten també -i això és el més important- fe, esperança i somni. Al mateix temps, fugen i busquen. Fugen de l’infern de la pobresa i de l’abandó, de l’opressió i de l’explotació, de la guerra i de la violència, de la persecució i la mort; busquen noves alternatives a la vida, a una existència que sempre se’ls va revelar àrida i adversa.

Tossudament resisteixen, tossudament caminen, tossudament sominen. Parafrasejant l’escriptor brasiler Euclides Da Cunha, “el migrant és abans de tot un fort”. A més de la roba i altres objectes, porten a la maleta desitjos, valors culturals, tradicions primordials, icones religioses en els quals dipositen el demà desconegut i incert. Es desplacen perquè tenen la vida amenaçada, però també perquè la volen reconstruir sobre una terra a la que puguin anomenar pàtria.

D’aquí la necessitat de sentir les seves històries, conrear la memòria personal i col·lectiva, com tractem de fer a les cases i centres d’acolliment per a migrants. També ho fem en les parròquies multiètniques i pluriculturals. Constitueixen llocs de trobada, de convivència i de rescat de la pròpia història de la vida. L’objectiu és trobar en la seva pròpia trajectòria motivacions per seguir endavant, aprendre dels fracassos i èxits de l’existència. Les llagues del passat, quan són expressades i verbalitzades, tendeixen a cicatritzar. Poden transformar-se en plataformes per a nous combats. Les seves vides i les seves històries contenen elements alliberadors, en la mateixa mesura en que s’aventuren per camins ignorats i en la mesura que no es deixen abatre.

 

Els peus

 
Què diuen els peus dels més de 500 mil refugiats i pròfugs que, al marge sud de la Mediterrània, en els ports de Líbia, es disposen a creuar les seves aigües amb destinació al sud d’Itàlia? O els hispanoamericans que intenten travessar la frontera entre Mèxic i Estats Units, o entre Guatemala i Mèxic? Sí, els peus també parlen! I ho fan amb gran saviesa. Qui molt camina, aprèn a depurar la maleta, l’ànima i la pròpia existència. Aprèn a distingir el que és essencial del que és secundari, a carregar només el necessari, desfent-se d’allò que és superflu. I quan els peus es creuen i tornen a creuar en els encreuaments de camins, en els pous de trobada, donen lliçons que a vegades la raó desconeix, per parafrasejar el personatge de Shakespeare…

Lliçons de set i d’aigua. Què diuen aquestes lliçons? Ningú és solament aigua i ningú és solament set; ningú és aigua sempre i ningú és sempre set. Tots formem una barreja ambigua d’aigua i set, de potencialitats positives i tendències negatives. D’aquí ve la necessitat de la trobada, del pou. Allí, a la vora del pou, aigua i set es fonen, es complementen, s’enriqueixen recíprocament. Il·lustrava en aquest aspecte la trobada de Jesús i la Samaritana, en el capítol quart de l’Evangeli de Joan. Jesús té set i demana aigua. Però en el transcurs de l’episodi la situació s’inverteix: l’assedegat ofereix una estranya aigua i una set no menys estranya. El relat juga simbòlicament amb dues persones, dos tipus de set i dos tipus d’aigua, típic de la teologia de l’evangelista Joan. De fet, en els relats evangèlics, dues vegades Jesús revela la seva set.
Una actitud així demostra la importància de les trobades entre migrants, en el llarg i penós procés d’inculturació. En aquestes, aigua i set es barregen. Valors i contravalors es confronten i xoquen. I en aquest procés es va fent la depuració, la purificació i el creixement recíproc. Però el procés pressuposa capacitat d’escolta, d’obertura, de tolerància, de perdó i de diàleg. Qui te la pretensió de posseir solament aigua, tal vegada tingui tanta set que ni tan sols se n’adona. Pitjor encara, l’aigua parada i immutable tendeix a podrir-se, i es torna inutilitzable.

 

La mirada

 
Què tenen a la mirada els milions de migrants africans, asiàtics i hispano-americans que arriben als països europeus? O els peruans, bolivians, xilens i paraguaians a Buenos aires o Sao Paulo? I més encara els indonesis, filipins i vietnamites a Austràlia, a Xina o a Japó? D’entrada, els moviments migratoris obren nous horitzons, eixamplen “l’espai de la tenda” i “amplien el concepte de pàtria”. Mantenen viva la utopia de l’esperança al mig d’un món sense esperança.

Agafem a metàfora de l’arbre. Abans de créixer cap a dalt, creix cap a baix. Abans de buscar el cel blau, l’aire lliure i la llum del sol, les seves arrels s’enfonsen en el ventre humit i fosc de la terra. Abans de produir fulles, flors i fruits, produeix arrels. Són aquestes les que es nodreixen dels ingredients necessaris per al creixement. Abans de pujar, la llavor cau al més profund de la seva naturalesa més íntima. Per després extreure la saba i la sang que regarà la seva vida.

El mateix s’aplica amb la utopia dels migrants. S’alimenta principalment de la terra on van néixer i per on van passar. Destil·len el patiment i l’esperança de la terra que els va veure néixer, de la terra on van enterrar els seus avantpassats o el camí que van haver de recórrer. S’alimenten dels vents que bufen les espelmes d’un futur encara incert, però sempre desitjat amb ansietat. Llavors sí, després d’establir les arrels a terra, aixequen la mirada cap a l’horitzó. Creuen la llibertat i el somni d’una nova vida, d’un demà recreat, de la gran utopia. Per volar necessiten les ales, sens dubte, però també els peus. La utopia és això: peus i arrels ferms en la terra dura de la realitat, les ales obertes per a vols cada cop més alts i més valents.
La mirada dels migrants coneix el no-lloc, la frontera. No-lloc dels indocumentats, sense papers, sense família; els orfes, els solitaris i perduts. Però precisament aquesta “no-lloc” es converteix en el “millor lloc” per construir els fonaments d’un “nou lloc”. Qui passa pel no-lloc i l’experiència de la frontera, té l’ànima més oberta a la novetat, de la mateixa manera que els que neixen en un bressol d’or temen els canvis. “Els pobres entraran primer al Regne de Déu”, deia Jesús!

Jesús va néixer i morir fora de les muralles de la ciutat, en un no-lloc, marginat a la perifèria o en les regions frontereres. “No hi havia lloc per a ells”, diu el relat evangèlic. És allà on el Regne de Déu submergeix les seves arrels més profundes. També durant el seu ministeri públic “no tenia una pedra on reposar el cap”, diuen els mateixos relats. Profeta itinerant de Natzaret, profeta que amplia les fronteres de la pàtria a nous confins i, per això mateix, pelegrí de la utopia del Regne.

 

La pàtria

 
Quina és la pàtria dels 30 milions d’hispano-americans que resideixen als Estats Units? Quina és la pàtria dels que es van aventurar en un viatge sense retorn a la recerca de treball, justícia i pau? Una manifestació realitzada a Los Angeles (EUA) fa uns anys ens dóna la resposta: “We are America”, deia la pancarta al mig de la multitud d’immigrants. De la mateixa manera que els immigrants són América, Europa, Austràlia, Japó, etc. I hi són en la mesura que representen sang nova en organismes debilitats, aire primaveral en les societats que s’aproximen a la tardor i a l’hivern.

En aquest sentit, els migrants mai seran només víctimes. Seran també subjectes, profetes o protagonistes. El fet de migrar, per si sol, és prova d’això. De forma conscient o inconscient per una banda, els moviments migratoris denuncien el país o regió d’origen, pel fet d’abandonar els seus propis conciutadans; per altra banda anuncien la necessitat de canvis urgents, necessaris i estructurals en les relacions socioeconòmiques i politicoculturals a nivell internacional, regional, nacional i local. En marxar, el migrant posa en marxa la seva pròpia història. Obrint-li improvisadament horitzons nous i inesperats. I anuncien un nou concepte de ciutadania sense fronteres, de pàtria universal.

Des d’aquella perspectiva, la mobilitat humana avui representa un gran desafiament a la democràcia. Les anomenades democràcies històriques o tradicionals es fonamenten, en general, en una correcta homogeneïtat de la llengua, cultura, territori i història. El gran desafiament en el dia d’avui és construir societats democràtiques amb pobles heterogenis, multiètnics i pluriculturals. Això exigeix un passatge del multi-culturalisme a l’interculturalisme. És a dir, no n’hi ha prou amb la convivència i la tolerància més o menys pacífica. Cal avançar en direcció a l’escolta, a la confrontació i al diàleg, de cara a un enriquiment mutu. El desafiament representa el procés de passar del “gueto” (aïllat i tancat) a la comunitat (oberta i plural). És la tasca de construir societats solidàries, socialment i ecològicament justes, signes vius de la Pàtria definitiva.

 

Alfredo J. Gonçalves cs

Ponència a la trobada anual de l’Associació Araguaia (Març 2015)
 
 
 

Anuncis
Migracions · Un Poema en Quatre Paraules

Un pensament sobre “Migracions · Un Poema en Quatre Paraules

Respon a montserrat solerdelcoll Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s