logo_oikia_blau_gros

Des d’Oikia, amb la col·laboració de la Coordinadora d’Associacions de Nouvinguts/des i el Grup de Diàleg Interreligiós. Tan simple com unes cançons i unes lletres que ens posem a les mans, a l’oïda, a la mirada, al cor. Cançons que parlen de molts homes i dones. Herois. Heroïnes. Vius. Morts. Que ens serveixi per fer memòria i present col·lectiu. Per fer futur de dignitat viscuda.

Anuncis
Citació

Tinariwen · Sastanàqqàm

tinariwen

 
 

ELS AUTORS

 
Tinariwen són una banda referencial del que a la dècada dels vuitanta es va donar a conèixer com el blues del desert. Convertits en un grup de culte que guanya adeptes més enllà dels cercles de la world music, han anat evolucionant d’acord amb els vaivens polítics del Sàhara i l’existència convulsa del poble tuareg, del que són ambaixadors destacats. Les seves cançons són missatges d’esperança, compromís i una crida a la resistència. Les seves guitarres, el plor del nòmada desterrat.
 
 

LA CANÇÓ

 
La seva vinculació amb la franja geogràfica del Sàhara i el Sahel, l’espai àrid on viuen en exili permanent, ha fet del desert tot un símbol de la seva cultura. A “Sastanàqqàm” interpel·len al Teneré, on el poble tuareg ha anat edificat un sistema de vida propi i els seus signes d’identitat. Tota una oda al Sàhara i els seus nòmades.
 
 

 

SASTANÀQQÀM

 
Ténéré sastanàqqàm
Indek tifut n-imidiwàn
Tiled tasnit, tiled achàkwa
Aynayàn wàràn issindjày
Tissanàd tabaràt
S-àkkoz itran dàgh ichinnawàn
 
Ténéré sastanàqqàm
Indek tifut n-imidiwàn
Tissanàd umàgh i-aman
Dàgh-idàggàn wàràn anfalàl
Tissanàd asissinkàr
Dat adu indid inkàr
 
Ténéré sastanàqqàm
Indek immik was mad nàrti
Nàkk d-kàmm wàr nànmàksàn
Nàkk idjodadàgh nilmàd tekle
Isikilàn djer ikallàn
Ténéré Ténéré
Ténéré naghehàd-kàmm sas

DIGUES

 
Teneré, digues si hi ha alguna cosa millor
Que tenir els teus amics, la teva terra
I una pell de cabra nova que t’aïlli de l’aigua?
 
Trobar el teu camí amb la llum
De les quatre estrelles que brillen al cel
Saber trobar aigua
Al lloc més inversemblant
I aprofitar l’impuls del vent
Perquè t’ajudi a avançar
 
Digues, Teneré, com poden seguir units, tu i jo,
Sense odiar-nos l’un a l’altre?
Teneré, ara que he recorregut bona part d’aquest món
Teneré, et puc jurar que mentre estigui viu
Tornaré sempre a tu

 
 
 

Tinariwen · Sastanàqqàm

Los Tigres del Norte · La jaula de oro

los tigres del norte_001
 
 

ELS AUTORS

 
Los Tigres del Norte han fet seva la tradició del corrido (narrativa popular mexicana en forma de cançó) i les seves variants. Amb gairebé cinquanta anys en actiu, des de l’estat de Sinaloa (Mèxic) primer i San José (E.E.U.U.) després, s’han convertit en ambaixadors globals de la música regional mexicana i han donat veu a l’experiència migrant dels seus compatriotes.
 
 

LA CANÇÓ

 
A ritme de polca, “La Jaula de Oro” (1984) descriu la relació ambivalent de la classe treballadora immigrant mexicana amb els Estats Units, que d’una banda se sent atreta cap al Nord per la promesa del progrés econòmic però que, de l’altra, sovint s’hi troba atrapada doncs sent nostàlgia del país que deixa enrere i no sempre pot retornar. La incorporem aquí a proposta d’un lector d’aquest blog a qui agraïm la recomanació.
 
 

 

LA JAULA DE ORO

 
Aquí estoy establecido
En los Estados Unidos
Diez años pasaron ya
En que crucé de mojado
Papeles no he arreglado
Sigo siendo un ilegal

Tengo mi esposa y mis hijos
Que me los traje muy chicos
Y se han olvidado ya
De mi México querido
Del que yo nunca me olvido
Y no puedo regresar

De que me sirve el dinero
Si estoy como prisionero
Dentro de esta gran nación
Cuando me acuerdo hasta lloro
Aunque la jaula sea de oro
No deja de ser prisión

“Escúchame hijo, te gustaría que regresáramos a vivir México?”
“Whatcha talkin’ about dad? I don’t wanna go back to Mexico, no way dad”

Mis hijos no hablan conmigo
Otro idioma han aprendido, y olvidado el español
Piensan como americanos, niegan que son mexicanos
Aunque tengan mi color

De mi trabajo a mi casa
Yo no sé lo que me pasa
Que aunque soy hombre de hogar
Casi no salgo a la calle
Pues tengo miedo que me hallen
Y me pueden deportar

De qué me sirve el dinero
Si estoy como prisionero
Dentro de esta gran nación
Cuando me acuerdo hasta lloro
Aunque la jaula sea de oro
No deja de ser prisión
 
 
 

Los Tigres del Norte · La jaula de oro

M.I.A. · Borders

photo_mia_300rgb-1-_danielsannwald
 
 

L’AUTORA

 
Onze anys de carrera discogràfica han fet de Mathangi “Maya” Arulpragasam tota una personalitat. Filla d’exiliats polítics, va néixer a Londres (1977) però tenia pocs mesos quan es va traslladar a Sri Lanka amb la seva família. L’afany insurgent del seu pare el va fer tornar al seu país com a membre polític dels Tigres Tàmils d’Alliberament, una de les ètnies principals del nord de Sri Lanka i el sud de l’Índia, en plena guerra civil, fet que va obligar a la família a viure en la clandestinitat i la misèria. A primers dels vuitanta, Maya va haver d’abandonar Sri Lanka juntament amb la seva mare i buscar refugi a l’Índia, on viurien durant vuit anys abans de tornar a Anglaterra. Allà es va interessar per l’electrònica, el funk i el hip hop combatiu. La seva trajectòria ha estat marcada per l’activisme i les reflexions políticament incorrectes. El seu nom artístic, M.I.A., és un acrònim de Missing in Action (Desapareguda en combat).
 
 

LA CANÇÓ

 
Al 2016 estrenava “Borders” (Fronteres), una declaració compulsiva en defensa dels refugiats que condemna tant la resposta política a la crisi migratòria com la falsa llibertat i l’individualisme imperant en una societat que es va desentenent de l’esperit comunitari. De fet, la cançó també és una crítica a les fronteres que construïm entre nosaltres mateixos com a individus. “Borders” (amb jocs de paraules que poden donar lloc a diferents lectures i que aquí adaptem lliurement) s’acompanyava d’un vídeo impactant i ple de missatges visuals que parlen per sí sols.
 
 

 

BORDERS

 
Freedom, ‘I’dom, ‘Me’dom
Where’s your ‘We’dom?
This world needs a brand new ‘Re’dom
We’dom – the key
We’dom the ‘key’dom to life!
Let’s be ‘dem
We’dom (with them) smart phones,
Don’t be dumb!

Borders
Whatsupwiththat?
Politics
Whatsupwiththat?
Police shots
Whatsupwiththat?
Identities
Whatsupwiththat?
Your privilege
Whatsupwiththat?
Broke people
Whatsupwiththat?
Boat people
Whatsupwiththat?
The realness
Whatsupwiththat?
The new world
Whatsupwiththat?

Am gonna keep up on all that

Guns blows door to the system, yeah
Fuck ’em when we say we’re not with them

We solid and we don’t need to kick them.
This is North, South, East and Western

Queen
Whatsupwiththat?
Killing it
Whatsupwiththat?
Slaying it
Whatsupwiththat?
Your goals
Whatsupwiththat?
Being bae
Whatsupwiththat?
Making Money
Whatsupwiththat?
Breaking internet
Whatsupwiththat?
Love wins
Whatsupwiththat?
Living it
Whatsupwiththat?
Being here
Whatsupwiththat?

We representing peeps,
They don’t play us on the FM
We talkin in our sleep,
They still listen on the system

We sittin on a stoop
Where we get our scoop
This is how we keep it cool
This is how we do

Egos
Whatsupwiththat?
Your values
Whatsupwiththat?
Your beliefs
Whatsupwiththat?
Your families
Whatsupwiththat?
Histories
Whatsupwiththat?
Your future
Whatsupwiththat?
My boys
Whatsupwiththat?
My gilrs
Whatsupwiththat?
Freedom
Whatsupwiththat?
Your power
Whatsupwiththat?

Gonna keep up on all that
Gonna be doing it like that

FRONTERES

 
Llibertat, la “teva”, la “meva”
On és la “nostra” llibertat?
Aquest món necessita refer-se
Nosaltres som la clau
Nosaltres som la clau a la vida!
Fem-ho!
Els smartphones no ens fan lliures
No siguem estúpids!

Les fronteres
Què passa amb això?
La política
Què passa amb això?
Els trets policials
Què passa amb això?
Les identitats
Què passa amb això?
El teu privilegi
Què passa amb això?
Gent arruïnada
Què passa amb això?
Gent en bots
Què passa amb això?
La realitat
Què passa amb això?
El nou món
Què passa amb això?

Seguiré estant pendent de tot això

Les armes rebenten portes pel sistema
Que es fotin si els diem que no estem amb ells

Som ferms i no ens fa falta donar puntades de peu
Això és el nord, el sud, l’est i l’oest

Reina (*)
Què passa amb això?
Ho estàs petant (*)
Què passa amb això?
Ho estàs rebentant (*)
Què passa amb això?
Els teus objectius
Què passa amb això?
Voler ser el primer
Què passa amb això?
Guanyar diners
Què passa amb això?
Conquerir internet
Què passa amb això?
L’amor guanya
Què passa amb això?
Viure-ho
Què passa amb això?
Ser autèntic
Què passa amb això?

Quan donem veu a la gent
No ens posen a la ràdio
Parlem en els nostres somnis
I ells només escolten a un sistema

Seiem en un portal
I ens donen pilotades
Així és com mantenim la calma
Així és com les gastem

Els egos
Què passa amb això?
Els teus valors
Què passa amb això?
Les teves creences
Què passa amb això?
Les teves famílies
Què passa amb això?
Les històries
Què passa amb això?
El teu futur
Què passa amb això?
Els meus nois
Què passa amb això?
Les meves noies
Què passa amb això?
La llibertat
Què passa amb això?
El teu poder
Què passa amb això?

Seguiré estant pendent de tot això
Ho seguiré fent

 
 
(*) Ser millor que ningú. Termes que mostren la frivolitat moral de bona part de la societat actual que, des del confortable “activisme de sofà” que ofereixen les xarxes socials, tendeix a regir-se per valors equivocats i rendeix culte a celebritats efímeres amb discursos superflus que eviten posar el focus sobre temes d’autèntica actualitat.
 
 
 

M.I.A. · Borders

Geoffrey Oryema · Makambo

oryema-geoffrey-511fc05dbbd3e
 
 

L’AUTOR

 
El clima polític a la Uganda de mitjans dels setanta era aterridor. Un dels dirigents més sanguinaris de l’Àfrica, el dictador Idi Amín, governava el país de manera despòtica. Impulsor d’una política ultranacionalista, va ser acusat d’assassinar a més de 400.000 persones durant el seu mandat (1971-1979).
 
Al 1977, Geoffrey Oryema (Soroti, Uganda, 1953) va témer per la seva vida pocs dies després que el seu pare, un militar opositor d’alta graduació amb càrrecs ministerials, fos assassinat pel règim. Amb vint-i-quatre anys va deixar enrere mare, germans, música i estudis d’art dramàtic per fugir del país creuant la frontera Kenyana amagat al maleter d’un cotxe. Després va viatjar a França. Començava una nova vida a l’exili.
 
 

LA CANÇÓ

 
A Paris, la majestuositat d’una musicalitat introspectiva tant arrelada a la tradició africana com la d’Oryema va cridar l’atenció de Real World, la discogràfica dirigida per Peter Gabriel que explorava i mostrava el treball d’artistes de tot el món que escapaven de l’àmbit del pop i el rock. Al 1991 va editar “Exile” (Exili), el seu debut discogràfic, deu composicions colpidores referides al trauma per la mort del seu pare, la separació de la seva família i l’exili forçat. “Makambo” (Conflictes) evoca el sentiment de dolor que senten les persones que davant d’un escenari de violència extrema no tenen altra opció que abandonar la seva terra natal.
 
 

 
 

CONFLICTES (*)

 
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Guerra
Només he obtingut guerra
Només he obtingut guerra
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Per què? (x21)

He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant amor
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Guerra
Només he obtingut guerra
Només he obtingut guerra
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
I només he obtingut guerra
Guerra
Només he obtingut guerra
Per què? (x21)

He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Guerra
Guerra
Només he obtingut guerra
Només he obtingut guerra
He estat demanant pau
Però només he obtingut guerra
Què passa amb aquest món?
Què passa amb la gent?
Per què no volem pau?

He estat buscant amor
Però no n’he trobat
Què passa amb la gent?

He estat demanant pau
I només he obtingut guerra
Per què no volem pau?
Per què?

He estat demanant pau
Però només he obtingut guerra
Què passa amb aquest món?

He estat demanant amor
Però no n’he trobat
Què passa amb la gent?

He estat demanant pau
Per què no volem pau?
Per què?

 
 
(*) El text original d’aquesta cançó es va escriure en acholi, una llengua pròpia de l’ètnia acholi a la regió d’Acholiland, al nord d’Uganda. Si bé se n’ha conservat el sentit i, en gran mesura, el contingut estricte de la lletra de la cançó, les dificultats per trobar textos de referència i eines de traducció adequades ens ha obligat a presentar una adaptació “lliure” d’alguns fragments.
 
 
 

Geoffrey Oryema · Makambo

Isabel Parra · Ni toda la tierra entera

 isabel_parra
 
L’AUTORA

 
Isabel Parra (Santiago de Chile, Xile, 1939) ha destacat com una de les veus més reconegudes de la Nova Cançó xilena. Més enllà d’uns vincles familiars excepcionals -és filla de Violeta Parra i germana, neboda i mare de figures destacades de la cançó- ha signat una carrera musical extensa i compromesa que va haver de d’afrontar l’exili i que la va portar a treballar al costat de Silvio Rodríguez, León Gieco, Quilapayún i Victor Jara entre d’altres. Més enllà de la seva producció musical, ha vetllat el llegat de la seva mare com a directora de la Fundació Violeta Parra.
 
 

LA CANÇÓ

 
El seu compromís amb la cançó política i amb el govern d’Unitat Popular encapçalat per Salvador Allende la va obligar a viure un llarg exili després del cop d’estat del 1973. Desterrada, va continuar composant i cantant per donar veu als exiliats polítics xilens a través de cançons com aquesta “Ni toda la tierra entera”, enregistrada a l’illa de Cuba el 1974.
 
 

 

NI TODA LA TIERRA ENTERA

 
Ni toda la tierra entera
Será un poco de mi tierra
Donde quiera que me encuentre
Seré siempre pasajera
 
Mi trabajo cotidiano
Mis estrellas, mis ventanas
Se convirtieron cenizas
De la noche a la mañana
 
Puedo hablar, puedo reír
Y hasta me pongo a cantar
Pero mis ojos no pueden
Tanta lágrima guardar
 
A pesar de lo que digan
No me olvido, compañero
De que el pan que me alimenta
Siempre será pan ajeno
 
Quisiera estar en mi puerta
Esperándote llegar
Todo quedó allá en Santiago
Mi comienzo y mi final
 
Si me quedara siquiera
El don de pedir un sí
Elegiría la gloria
De volver a mi país
 
 
 

Isabel Parra · Ni toda la tierra entera

Sierra Leone’s Refugee All Stars · Living like a refugee

sierra-leones-refugee-all-stars

 
 
 

ELS AUTORS

 
L’orquestra Sierra Leone’s Refugee All Stars la formen un grup de músics desplaçats als camps de refugiats de Guinea-Conakry, on vivien a l’exili fugint de la cruenta Guerra Civil que sacsejava el seu país, Sierra Leona, durant els anys noranta. Convençuts del poder encoratjador de la música, junts van començar a compondre cançons amb missatges positius que ajudessin a fer més suportable la vida als camps. La perseverança els ha portat d’organitzar petits concerts en campaments d’acollida a trepitjar els principals escenaris de tot el món i reclamar atenció sobre problemàtiques socials i polítiques de l’Àfrica.
 
 

LA CANÇÓ

 
La base del seu primer disc, “Living Like a Refugee” (2006), va ser una selecció de cançons acústiques arrelades al reggae i a la tradició africana que es van enregistrar en aquells campaments. Autèntics himnes a la supervivència fruit de la pròpia experiència. Destaquem el tema homònim que obra aquell debut discogràfic.
 
 

 
 

LIVING LIKE A REFUGEE

 
You leave your country to seek refuge in another man’s land
You leave your country to seek refuge in another man’s land
You will be confronted by strange dialects and you will be fed with unusual diets
You’ve got to sleep on a tarpaulin house, which is so hot
You’ve got to sleep on a tarpaulin mat, which is so cold
 
O’ we own time
Living like a refugee is not easy, it’s really not easy
Living like a refugee is not easy, o’ we own time
 
O’ we own time
Living like a refugee is not easy, it’s really not easy
Living like a refugee is not easy, o’ we own time

VIURE COM UN REFUGIAT

 
Deixes el teu país per buscar refugi a la terra d’un altre home
Deixes el teu país per buscar refugi a la terra d’un altre home
T’enfrontaràs a dialectes estranys, t’alimentaran amb dietes inusuals
Has de dormir en una casa de lona, que és molt calorosa
Has de dormir sobre una estora de lona, que és molt freda
 
Som amos d’un temps
Viure com un refugiat no és fàcil, realment no és fàcil
Viure com un refugiat no és fàcil, som amos d’un temps
 
Som amos d’un temps
Viure com un refugiat no és fàcil, realment no és fàcil
Viure com un refugiat no és fàcil, som amos d’un temps

 
 
 

 

Sierra Leone’s Refugee All Stars · Living like a refugee

Celia Cruz · Por si acaso no regreso

celia cruz.jpg
 
 

ELS AUTORS

 
La compositora Angie Chirino i el productor Emilio Estefan van compondre la lletra i la música de “Por si Acaso no Regreso”. Ella va néixer a Miami i va viure sempre en un ambient musical. És filla del cantant d’origen cubà Willy Chirino i néta d’Olga Chorens que, com Celia Cruz, va ser cantant de l’orquestra La Sonora Matancera. Amb un munt de premis Grammy a les seves espatlles, ell ha estat un dels productors més buscats pels artistes llatins que han volgut entrar al mercat internacional i viceversa.
 
 

LA INTÈRPRET

 
Considerada la reina de la salsa de Cuba, Celia Cruz (L’Havana, Cuba, 1925 – Nova Jersey, EEUU, 2003) va començar la seva carrera de cantant amb la participació en un concurs radiofònic, La hora del Té, en el que va resultar guanyadora. Havia estudiat cant i teoria musical al conservatori de l’Havana però els seus inicis van ser difícils, obrint-se pas en sales de festa de segona categoria fins que va tenir l’oportunitat de substituir a Mirta Silva com a cantant solista de l’orquestra La Sonora Matancera.
 
Al Gener de 1959, el triomf de la revolució de Fidel Castro li va canviar la vida. Al 1960, Celia i La Sonora Matancera van sortir de Cuba per actuar a Mèxic i van decidir no tornar al seu país per divergències amb el règim castrista. Va viure a l’exili la resta de la seva vida. Va obtenir la nacionalitat nord-americana i va ser allà, als Estats Units, on es va anar guanyant crítica i públic fins convertir-se en un referent de la salsa a l’exili.
 
 

LA CANÇÓ

 
L’any 2000 va gravar “Siempre Viviré”, el que seria el seu penúltim disc, un repertori exuberant produït per Emilio Estefan que competia amb propostes contemporànies sense renunciar ni al so de la salsa clàssica ni a la seva pròpia identitat cubana. Al cor del disc hi trobem “Por si Acaso no Regreso”, un text eloqüent carregat de nostàlgia que sembla voler escapar de la realitat a través del ball.
 
 

 

POR SI ACASO NO REGRESO

 
Por si acaso no regreso
Yo me llevo tu bandera
Lamentando que mis ojos
Liberada no te vieran

Porque tuve que marcharme
Todos pueden comprender
Pensé que en cualquier momento
A tu suelo iba a volver

Pero el tiempo va pasando
Y tu sol sigue llorando
Las cadenas siguen atando
Pero yo sigo esperando
Y al cielo rezando

Y siempre me sentí dichosa
De haber nacido entre tus brazos
Y aunque ya no esté
De mi corazón te dejo un pedazo
Por si acaso
Por si acaso no regreso

Pronto llegará el momento
Que se borre el sufrimiento
Guardaremos los rencores, Dios mío
Y compartiremos todos
Un mismo sentimiento

Aunque el tiempo haya pasado
Con orgullo y dignidad
Tu nombre lo he llevado
A todo mundo entero
Le he contado tu verdad

Pero, tierra ya no sufras
Corazón no te quebrantes
No hay mal que dure cien años
Ni mi cuerpo que aguante

Y nunca quise abandonarte
Te llevaba en cada paso
Y quedará mi amor
Para siempre como flor en tu regazo
Por si acaso,
Por si acaso no regreso

Si acaso no regreso
Me matará el dolor
Y si no vuelvo a mi tierra
Me muero de dolor

Si acaso no regreso
Me matará el dolor
A esa tierra yo la adoro
Con todo el corazón

Si acaso no regreso
Me matará el dolor
Tierra mía, tierra linda
Te quiero con amor

Si acaso no regreso
Me matará el dolor
Tanto tiempo sin verla
Me duele el corazón

Si acaso no regreso
Cuando me muera
Que en mi tumba pongan mi bandera

Si acaso no regreso
Y que me entierren con la música
De mi tierra querida

Si acaso no regreso
Si no regreso recuerden
Que la quise con mi vida

Si acaso no regreso
Ay, me muero de dolor
Me estoy muriendo ya

Me matará el dolor
Me matará el dolor
Me matará el dolor

Ay, ya me está matando ese dolor
Me matará el dolor
Siempre te quise y te querré
Me matará el dolor

Me matará el dolor
Me matará el dolor
Me matará el dolor

Si no regreso a esa tierra
Me duele el corazón

 
 
 

Celia Cruz · Por si acaso no regreso